Passa al contingut principal

RECONEIXAMENT A BARTOMEU MAS ARBONA


Jutge de Pau des de dia 31 de març de 1989 fins a dia d’avui



Aprofitant l’avinentesa del preludi de les festes que avui donam sortida i amb la finalitat de reconèixer una labor callada, discreta, eficaç i, sobretot, de gran ajuda per a tots els veïns del municipi, és la intenció de l’Ajuntament en ple reconèixer la feina d’en Tomeu Mas Arbona (Tomeu “Sao”) com a Jutge de Pau del nostre poble.

A la sessió plenària de dia 31 de març de 1989 fou anomenat Jutge de Pau en Tomeu, substituint en Bartomeu Ramonell Aloy, un altre Tomeu que també va complir les noces de plata com a Jutge d’aquest municipi; per tant, més de 25 anys en el servei de tots els montuïrers en pro de la bona convivència de tots, intentant que els problemes que puguin sorgir entre veïns no passin més enllà de les fronteres dels nostre terme i oferint a la administració judicial una ajuda massa vegades poc agraïda.

La seva dedicació, la seva mà, el seu temps i moltes vegades els seus consells han estat i esperem que segueixin estant en el servei de tots nosaltres; i dic de tots, perquè la seva imparcialitat a l’hora d’intervenir en un conflicte veïnal sempre ha estat la seva bandera; les mitges tintes tampoc van amb ell; per tant, reconeixent que la deliberació d’un conflicte sempre du perjudicats, crec sincerament que la seva labor és digne de reconèixer.

Mals entesos, fites, herències, fins i tot noces o judicis de faltes són el pa de cada dia del Jutge de Pau; la seva feina també alleugera la meva feina com a Batle: molts d’aquests mals de caps caurien damunt la meva taula; per tant, com a Batle, i en nom d’aquells que m’han precedit en aquests 25 anys, moltíssimes gràcies i esper seguir contant amb la teva col·laboració d’aquí en endavant.

Dit tot això i en nom de l’Ajuntament i de tots els montuïrers, farem entrega d’una placa commemorativa d’aquets 25 anys a en Tomeu Mas Arbona i esperem que segueixi complint el front del Jutjat de Pau, com a mínim, 25 anys més.

Moltíssimes gràcies Tomeu i enhorabona!!!


Montuïri 14 d’agost del 2014





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

DUES CARES D'UN MATEIX MÓN

  Dins la calidesa de les festes nadalenques, en aquest període que s'estén des de la segona festa fins a la nit de Cap d'Any, cada any trob un moment per reflexionar sobre l'any que acaba. Aquesta reflexió no sempre és tan positiva com un desitjaria quan comença l'any. Precisament per les dates en què ens trobam, em venen al cap pensaments que uneixen la celebració d'aquests dies amb la religió, les arrels cristianes de la nostra forma de ser i la nostra cultura. Aquesta interconnexió, profundament arrelada en la nostra història i identitat, es reflecteix en tot, des de les nostres tradicions fins a la nostra personalitat més individual. En aquests temps de canvi i incertesa, on els valors semblen esvair-se davant l'empenta de noves ideologies suposadament progressistes, sent una responsabilitat especial en preservar i celebrar aquesta herència. La cultura és un riu viu que flueix des del passat cap al futur, alimentat també per les aigües de la religió del

Reflexions d’un diumenge ple de responsabilitat i compromís

Aquest diumenge, a tot Espanya, com a Balears també, una bona part del poble s’ha manifestat. És en aquest context, marcat per les veus del carrer i les proclames dels nostres líders, que em sent interpel·lat a reflexionar sobre el pols vibrant de la nostra societat. Els esdeveniments d’avui, on milers han marxat a l'uníson a la crida de la nostra presidenta del PP de Balears, Marga Prohens, i també del president del Partit Popular a nivell nacional, guanyador de les darreres eleccions, no són sinó la manifestació palpable d'un sentiment que ressona en cada racó de les nostres illes. La meva ploma és la d’un responsable polític guiat per la responsabilitat i el compromís amb els seus electors, que no pot romandre indiferent davant la marea de veus que demanen ser escoltades. Per tant, és amb un profund respecte per aquesta expressió de la voluntat popular i amb el desig de contribuir al diàleg constructiu que compartesc aquestes línies. No solament per oferir una anàlisi pe

Cap a una inclusió més plena i respecte per la diversitat

Dia 27 de febrer, abans del plenari de cada dimarts, vaig assistir a l’acte institucional de presentació d’un cupó de l’ONCE amb motiu de la celebració del canvi constitucional que ha permès substituir el terme disminuït pel de discapacitat a la nostra carta magna. Aquest acte va simbolitzar un moment històric, reflectint el compromís de la nostra societat cap a una inclusió més plena i el respecte per la diversitat. La tercera modificació constitucional, després de la de 1992 i 2011, ha vengut a reconèixer que el llenguatge, igual que la vida mateixa, està en constant evolució. Allò que en un moment donat pot ser considerat un terme apropiat, amb el temps pot adquirir connotacions que el tornen inadequat o fins i tot ofensiu. Això no vol dir que al 1978 els nostres constituents utilitzassin termes inadequats intencionadament, sinó que amb el pas dels anys i l'evolució social, alguns dels seus termes han perdut la seva adequació o el seu significat original. Aquest canvi legi