Aquest Nadal ens torna a situar davant d’un escenari humà que, per una banda, ens recorda la importància de l’esperança i la fraternitat, i, per l’altra, ens interpel·la sobre les condicions en què viuen moltes persones al nostre voltant. El pessebre, la imatge d’un infant que neix en la pobresa d’un estable, ens fa reflexionar sobre la precarietat i la vulnerabilitat, i ens convida a acollir l’altre sense distinció, sobretot el qui pateix. Això, en un món ferit per conflictes com el d’Ucraïna o el de l’Orient Mitjà, pren una rellevància especial i ens urgeix a recordar que la pau, la solidaritat i la dignitat de tota persona han de ser valors innegociables, especialment en aquestes dates.
Per aquells de nosaltres que ens sentim cristians, el missatge d’amor i d’acollida ens recorda la importància de posar l’altre al centre de les nostres accions. És un moment privilegiat per fer memòria d’un missatge de pau: un missatge que convida a convertir la fraternitat en un estil de vida compartit, inspirat en l'opció preferencial pels pobres i els més vulnerables.
Sota el prisma de la solidaritat, entenem que aquesta és la resposta necessària davant les injustícies que observam en el món. No es tracta només de l’ajuda puntual, sinó de la presa de consciència que tots formam part d’una mateixa família humana. Quan el dolor i la pobresa colpegen un germà, ens colpegen també a tots. Això és especialment visible en conflictes que semblen llunyans però que, en realitat, ens afecten molt més del que podem imaginar. El flux migratori que afecta Europa i les dificultats en alguns països d’Amèrica del Sud és, en part, conseqüència d’aquests desequilibris que ens exigeixen prendre partit: Quina mena de món volem construir?
Som cridats a atendre els sofriments i necessitats alienes, tant en els grans escenaris mundials com en l’entorn més proper. El veritable esperit de Nadal ens empeny a la pietat i a la justícia: no podem rentar-nos les mans i mirar cap a una altra banda. Això significa també examinar les pròpies institucions, polítiques i models econòmics, per tal de garantir que la dignitat humana quedi sempre salvaguardada.
En aquest marc de solidaritat global, arriba també el moment de posar el focus en els problemes que afecten els nostres conciutadans. No podem parlar d’humanitat i fraternitat sense esmentar un dels reptes socials més grans que tenim avui a les Illes Balears: el problema de l’habitatge, sobretot per als nostres joves.
La situació és complexa i els qui ens dedicam a la política, especialment des de visions socials i compromeses, en som conscients. Fa anys que es parla de l’encariment de l’habitatge a les illes, un problema complex que entre altres qüestions, és directament proporcional a l’augment de la població i la inseguretat jurídica que ofereix una llei d’arrendaments urbans que ens ha portat que prop del vint per cent dels habitatges estiguin tancats.
A l’hora de treure un habitatge al mercat de lloguer, i davant la possibilitat de caure dins l’embolic judicial per un possible impagament, massa vegades l’opció de la propietat és que estigui tancat, i en tot cas, destinat a lloguer vacacional que ofereix millors rendiments i una temporalitat més curta i manejable.
Ara bé, la qüestió no és tan senzilla com culpar un sol factor. És cert que l’economia de les Balears es basa en gran mesura en el turisme i que, per tant, hi ha una forta demanda de lloguer vacacional, i que estam compromesos amb la seva defensa i protecció; però sempre dins un termes de legalitat i de qualitat que fan d’aquesta terra un mirall per a altres indrets. L’intrusisme dins qualsevol activitat econòmica només du misèria, frustració i desesperació.
Tampoc podem oblidar que aquesta demanda ha permès renovar moltes cases de foravila i de la part forana, que abans es veien caure o estaven en risc de ser venudes a estrangers. Gràcies a aquesta activitat, són nombroses les propietats que continuen en mans de la gent de la nostra terra, i que ha permès unes rendes extres que abans no tenien.
Amb l’arribada de tantes i tantes famílies que cerquen noves oportunitats laborals, la població ha augmentat a un ritme molt més alt del que podem gestionar. La nostra realitat insular fa que l’espai sigui limitat, i amb la creixent demanda això encareix el preu de manera exponencial.
Tot plegat ha portat a una conjuntura on, a l’hora de la veritat, els nostres joves es troben sense possibilitats d’adquirir o llogar un habitatge a un preu raonable. Això no només representa un drama social: és també un problema que posa en risc la cohesió del territori i la renovació generacional. Per fer-hi front, el Govern ha impulsat diverses mesures des de la Conselleria d’Habitatge, destinades a pal·liar aquesta crisi; des d’Hisenda, amb la reducció de determinats impostos, i des de Turisme, amb accions contra el lloguer turístic il·legal. Malgrat tot, la situació arrossegada per anys de deixadesa no es pot revertir de manera immediata.
Les Balears han estat, tradicionalment, una terra acollidora, solidària. Amb la prosperitat del turisme, que representa la major història d’èxit d’aquesta terra, moltes persones d’arreu del món han vingut a viure i treballar aquí. Han trobat un lloc que, malgrat els reptes, els oferia més oportunitats que la seva terra d’origen. És cert que, en alguns casos, la pressió demogràfica supera els límits que com a societat podem gestionar; però l’esperit d’acollida, inherent a la nostra identitat, ens recorda que no hem d’oblidar la dimensió humana: no podem confondre un ésser humà amb una xifra, ni reduir-lo a un problema a eliminar.
L’autèntica resposta solidària passa per desenvolupar polítiques intel·ligents d’integració, per assegurar que els serveis socials i el sistema educatiu poden absorbir la població nouvinguda, per fomentar l’accés a l’habitatge sense que això desplaci la població local. I tot això és possible si ens ho proposam, sempre que ho facem amb responsabilitat compartida i diàleg obert entre tots els agents implicats. Per què no afrontam el repte amb serietat i, per una vegada, deixam de banda les disputes polítiques i els posicionaments extremistes? És moment de treballar junts, amb generositat i determinació, per construir un futur millor per a tothom.
Que aquest Nadal ens inspiri a actuar amb responsabilitat i compromís. És moment de treballar junts, amb generositat i determinació, per construir un futur millor per a tothom.
La il·lusió per un món millor roman intacta.
Molts d’anys i venturós 2025!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada