Passa al contingut principal

Més enllà de medalles olímpiques



Aquestes darreres setmanes hem viscut intensament els Jocs Olímpics de París 2024, un esdeveniment que ha captivat l’atenció de tothom. La dedicació i l’esforç dels atletes han donat fruits en forma d'èxits inoblidables, molts d'ells assolits per esportistes de les nostres Illes Balears.

És cert que l’èxit sovint es mesura en medalles, però hem de reconèixer que darrere cada una d’elles hi ha una història de sacrifici, d’esforç i de somnis que van més enllà del podi. Quan aquests esportistes competeixen en aquest nivell, no ho fan només per ells mateixos: són ben conscients que lluiten en nom de tots nosaltres, representant més que ningú la força i l'esperit de la nostra comunitat. Com a membre del Govern i com a balear, només puc admirar profundament als que han escollit aquest camí, ple de reptes i triomfs, i oferir-los tot el suport que sé i que puc. El veritable valor d’aquests atletes no es troba només en els resultats que obtinguin, sinó en la seva capacitat de superar-se, d’aixecar-se davant les adversitats i de continuar lluitant amb determinació i coratge, portant amb ells el nom i l'orgull de tots nosaltres en cada pas del seu camí.

Però més enllà dels focus internacionals i de la competició d'elit, vull aprofitar aquest moment per reflexionar sobre l’esport a la nostra comunitat, especialment l’esport de base, que juga un paper fonamental en el teixit social. Ara que les competicions locals estan a punt de reprendre’s després del període estival, és essencial reconèixer que, mentre l'esport competitiu d’alt nivell és una brega intensa on l'èxit sovint es mesura en rècords, l’esport base representa uns altres valors igualment importants: És l’espai on es fomenten la cooperació, la inclusió, la disciplina i l’amistat, pilars essencials per al desenvolupament integral dels nostres joves.

Com a responsable de la Conselleria, i amb l’experiència que m’han donat els anys tant en el camp com a la graderia, estic orgullós d’afirmar que les nostres competicions es troben en un bon moment, no només per la qualitat esportiva, sinó pel que simbolitzen a nivell comunitari. Veig en els nostres joves esportistes no només un gran potencial competitiu, sinó també una passió i una disciplina que són inspiradores, i que, a diferència de l’elit, estan essencialment enfocades a construir un futur millor per a tots. Aquest és el veritable valor de l’esport de base: no només crear campions, sinó persones compromeses i responsables, preparades per afrontar els reptes de la vida amb coratge i integritat.

Tot i els avanços que hem fet i els èxits que hem aconseguit, encara ens queden reptes importants a superar en aquest sentit. Hem de reconèixer que, malgrat tot l'esforç i la dedicació, hi ha comportaments que, tot i ser minoritaris, desllueixen la feina excepcional que es realitza en els nostres clubs i federacions. I no podem defugir la nostra responsabilitat com a dirigents en aquest aspecte.

Aquesta tasca no recau només en els esportistes, sinó també en tots aquells que envoltam i dirigim el món esportiu: entrenadors, famílies i aficionats. Hem de ser conscients que el nostre comportament i les nostres decisions influeixen directament en l’actitud i els valors dels joves. És la nostra obligació donar un bon exemple, reconèixer els nostres errors quan cal, i treballar amb humilitat per corregir-los. Només així podrem assegurar que l’esport de base compleixi la seva funció més noble: formar persones íntegres.

És per això que, com a responsable de l’esport en la nostra comunitat, i també com a pare, faig una crida a tots aquells que formam part d’aquest món: Sabem que som els primers referents dels nostres fills, i per tant, és fonamental que siguem exemple de comportament i respecte. Si bé l’esport professional sovint ocupa els titulars i sembla dominar l’escena, hem de recordar que l’essència de l’esport es troba en els valors que ens ensenya des de la base.

Aquestes lliçons no només es reflecteixen en les victòries o les derrotes, sinó en la manera d’afrontar cada situació, com ens relacionam amb els altres, i com construïm la nostra comunitat. Aquests valors són els que hem de cultivar i promoure constantment, perquè són els que realment marquen la diferència, no només a la pista o al camp, sinó en la vida quotidiana de cada un dels nostres fills.

L’esport, com la vida, és ple de moments bons i dolents. No tots els nostres joves arribaran a ser campions, però això no ha de restar importància a la pràctica esportiva. El que realment compta és que creixin com a persones íntegres, capaços de competir amb honor i respectar els altres. La medalla més valuosa que podem guanyar no es troba en un podi, sinó en els valors que transmetem i vivim cada dia en els camps de joc.

Per això, és fonamental treballar tots plegats per erradicar les actituds violentes i irrespectuoses dels nostres espais esportius. Aquesta és la veritable victòria que hem d’aspirar a aconseguir, i és una tasca que recau en cadascun de nosaltres. Que visqui l’esport i la concòrdia entre tots! Si feim això, no només estarem formant millors esportistes, sinó també millors persones. I, al final, això és el que realment importa.

La medalla més preuada per tots no serà la que lluirem al coll, sinó aquella que aconseguirem quan les actituds violentes, irrespectuoses i ofensives siguin definitivament arraconades de les nostres instal·lacions esportives. És en aquesta victòria, compartida i forjada amb esforç, on trobarà la seva raó de ser el nostre compromís amb l’esport i amb els valors que aquest representa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

DUES CARES D'UN MATEIX MÓN

  Dins la calidesa de les festes nadalenques, en aquest període que s'estén des de la segona festa fins a la nit de Cap d'Any, cada any trob un moment per reflexionar sobre l'any que acaba. Aquesta reflexió no sempre és tan positiva com un desitjaria quan comença l'any. Precisament per les dates en què ens trobam, em venen al cap pensaments que uneixen la celebració d'aquests dies amb la religió, les arrels cristianes de la nostra forma de ser i la nostra cultura. Aquesta interconnexió, profundament arrelada en la nostra història i identitat, es reflecteix en tot, des de les nostres tradicions fins a la nostra personalitat més individual. En aquests temps de canvi i incertesa, on els valors semblen esvair-se davant l'empenta de noves ideologies suposadament progressistes, sent una responsabilitat especial en preservar i celebrar aquesta herència. La cultura és un riu viu que flueix des del passat cap al futur, alimentat també per les aigües de la religió del

Cap a una inclusió més plena i respecte per la diversitat

Dia 27 de febrer, abans del plenari de cada dimarts, vaig assistir a l’acte institucional de presentació d’un cupó de l’ONCE amb motiu de la celebració del canvi constitucional que ha permès substituir el terme disminuït pel de discapacitat a la nostra carta magna. Aquest acte va simbolitzar un moment històric, reflectint el compromís de la nostra societat cap a una inclusió més plena i el respecte per la diversitat. La tercera modificació constitucional, després de la de 1992 i 2011, ha vengut a reconèixer que el llenguatge, igual que la vida mateixa, està en constant evolució. Allò que en un moment donat pot ser considerat un terme apropiat, amb el temps pot adquirir connotacions que el tornen inadequat o fins i tot ofensiu. Això no vol dir que al 1978 els nostres constituents utilitzassin termes inadequats intencionadament, sinó que amb el pas dels anys i l'evolució social, alguns dels seus termes han perdut la seva adequació o el seu significat original. Aquest canvi legi

Glosa de Resposta a Mateu "Xuri"

En Mateu Xuri ha dit que faig lectura estentissa ell és   tot un erudit de llengua sembla ministre. De sa llengua fa bandera aquest vilero escorat és tant meva com seva sembla li hagi robat. De sa llengua Catalana Ell sempre n,ha viscut I s,hi sabes s,alemanya més li hauria retut. Digau-li en aquest artista que allò que m,han ensenyat és honrar el que as mamat i no ésser tant partidista.