Passa al contingut principal

PARTICIPAU!

 

 

Quan fa un any d’aquell 10 de juliol en què es formà un govern per fer d’aquestes illes un lloc millor, puc dir que aquest període ha estat marcat per un afany constant per aconseguir fites en molts sectors: des de l'educació fins a l'habitatge, passant per la sanitat, hisenda, serveis socials i agricultura.

El turisme, pilar de la nostra economia, també ha vist transformacions significatives. La reformulació del pla de l’Impost de Turisme Sostenible de 2023 ha culminat en una convocatòria extraordinària, també hem mobilitzat Fons Europeus, no només per embellir zones turístiques, sinó també per eliminar infraestructures obsoletes, alleugerint així l'entorn urbà degradat. A més, hem reformat el Decret 1/2020, ara conegut com de Turisme Responsable, una mesura dissenyada per equipar, empoderar i protegir certes zones, enfrontant-nos resoltament contra les conductes incíviques d'aquells turistes que perjudiquen la vida local.

El més notable d'aquest any ha estat, sense dubte, la convocatòria de la Mesa per al Pacte Social i Polític per a la Sostenibilitat Econòmica, Social i Ambiental de les Illes Balears. Amb l'audàcia de la presidenta Prohens per afrontar una reflexió sobre el model turístic i econòmic de les illes, es va convocar la mesa el 22 de maig amb l’assistència de més de 140 entitats, totes unides pel desig de mitigar les preocupacions socials i promoure un model turístic que a més de rendible sigui també respectuós amb el nostre ric patrimoni cultural i natural.

Baleares estrena la plataforma ciudadana del pacto sobre la sostenibilidad

  Aquest procés obert i participatiu és, sens dubte, un model pioner en el nostre país, una oportunitat única per definir com i de quina manera volem veure el nostre futur, i per redactar junts el full de ruta que seguim. Ara més que mai, és important realitzar canvis que ens millorin tant com a destinació turística com a societat en conjunt. El procés no només cerca ajustar el comptador de visitants, sinó assegurar que el nostre patrimoni natural i cultural sigui preservat per a generacions futures.

Durant aquest any com a cap de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports, he vist un consens clar dins l'ecosistema turístic: hem tocat sostre, i el creixement indefinit ja no és viable ni desitjable. Ara és essencial adoptar un model que prioritzi la sostenibilitat en tots els seus aspectes, respectant el nostre territori i millorant la convivència entre residents i visitants.

El futur de la nostra principal activitat turística probablement reposa en l'harmonia i l'equilibri, compromesos amb un territori finit i fràgil. La nostra oferta ha de destacar no només per sol i platja, sinó per ser un reflex del nostre patrimoni cultural i natural.

Gràcies a la resolució i visió de la presidenta Prohens, ara comptam amb una eina de participació oberta a tots, la web pacteperlasostenibilitat.org, a través de la qual residents, entitats i qualsevol interessat poden contribuir activament a definir les illes que volem per al futur. Ara és el moment de fer sentir la vostra veu, de sumar i de contribuir activament al debat i a la creació de propostes.

Reiter la meva crida a la participació activa. Estam davant d'una oportunitat única, un moment crític on podem superar les nostres diferències i treballar junts per definir i construir el futur que desitjam per a les nostres illes. Per les illes que t’estimes més.

 

Jaume Bauzà Mayol.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

DUES CARES D'UN MATEIX MÓN

  Dins la calidesa de les festes nadalenques, en aquest període que s'estén des de la segona festa fins a la nit de Cap d'Any, cada any trob un moment per reflexionar sobre l'any que acaba. Aquesta reflexió no sempre és tan positiva com un desitjaria quan comença l'any. Precisament per les dates en què ens trobam, em venen al cap pensaments que uneixen la celebració d'aquests dies amb la religió, les arrels cristianes de la nostra forma de ser i la nostra cultura. Aquesta interconnexió, profundament arrelada en la nostra història i identitat, es reflecteix en tot, des de les nostres tradicions fins a la nostra personalitat més individual. En aquests temps de canvi i incertesa, on els valors semblen esvair-se davant l'empenta de noves ideologies suposadament progressistes, sent una responsabilitat especial en preservar i celebrar aquesta herència. La cultura és un riu viu que flueix des del passat cap al futur, alimentat també per les aigües de la religió del

Reflexions d’un diumenge ple de responsabilitat i compromís

Aquest diumenge, a tot Espanya, com a Balears també, una bona part del poble s’ha manifestat. És en aquest context, marcat per les veus del carrer i les proclames dels nostres líders, que em sent interpel·lat a reflexionar sobre el pols vibrant de la nostra societat. Els esdeveniments d’avui, on milers han marxat a l'uníson a la crida de la nostra presidenta del PP de Balears, Marga Prohens, i també del president del Partit Popular a nivell nacional, guanyador de les darreres eleccions, no són sinó la manifestació palpable d'un sentiment que ressona en cada racó de les nostres illes. La meva ploma és la d’un responsable polític guiat per la responsabilitat i el compromís amb els seus electors, que no pot romandre indiferent davant la marea de veus que demanen ser escoltades. Per tant, és amb un profund respecte per aquesta expressió de la voluntat popular i amb el desig de contribuir al diàleg constructiu que compartesc aquestes línies. No solament per oferir una anàlisi pe

Cap a una inclusió més plena i respecte per la diversitat

Dia 27 de febrer, abans del plenari de cada dimarts, vaig assistir a l’acte institucional de presentació d’un cupó de l’ONCE amb motiu de la celebració del canvi constitucional que ha permès substituir el terme disminuït pel de discapacitat a la nostra carta magna. Aquest acte va simbolitzar un moment històric, reflectint el compromís de la nostra societat cap a una inclusió més plena i el respecte per la diversitat. La tercera modificació constitucional, després de la de 1992 i 2011, ha vengut a reconèixer que el llenguatge, igual que la vida mateixa, està en constant evolució. Allò que en un moment donat pot ser considerat un terme apropiat, amb el temps pot adquirir connotacions que el tornen inadequat o fins i tot ofensiu. Això no vol dir que al 1978 els nostres constituents utilitzassin termes inadequats intencionadament, sinó que amb el pas dels anys i l'evolució social, alguns dels seus termes han perdut la seva adequació o el seu significat original. Aquest canvi legi