La tercera modificació constitucional, després de la de 1992 i 2011, ha vengut a reconèixer que el llenguatge, igual que la vida mateixa, està en constant evolució. Allò que en un moment donat pot ser considerat un terme apropiat, amb el temps pot adquirir connotacions que el tornen inadequat o fins i tot ofensiu. Això no vol dir que al 1978 els nostres constituents utilitzassin termes inadequats intencionadament, sinó que amb el pas dels anys i l'evolució social, alguns dels seus termes han perdut la seva adequació o el seu significat original. Aquest canvi legislatiu és, per tant, una adaptació necessària que reflecteix el dinamisme de la societat i la seva capacitat d’autoanàlisi i millora contínua, tot establint un nou marc de protecció que dignifica plenament la societat. Aquesta reforma, lluny de limitar-se a una mera substitució de paraules, evidencia un compromís profund amb la garantia dels drets i la dignitat de les persones amb discapacitat, marcant un abans i un després en el compromís col·lectiu per aplicar de manera més efectiva els principis d'igualtat i no-discriminació.
En aquest context de transformació, la nova redacció de l'article representa un avanç significatiu en l'esforç per desmantellar les barreres que limiten la plena participació social, laboral i política de les persones amb discapacitat. Al mateix temps, la inclusió explícita de les necessitats particulars de les dones i els menors amb discapacitat posa de relleu la consciència creixent sobre la complexitat de les experiències de discriminació, reconeixent que els obstacles a superar no són únicament individuals sinó també estructurals. Aquesta perspectiva inclusiva subratlla la importància d’adoptar enfocaments específics i diferenciats per combatre les desigualtats múltiples que aquests col·lectius poden experimentar, reflectint així un compromís més ampli cap a la justícia social i l'equitat.
A més, l’actualització del text constitucional per reflectir la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides posa de manifest el compromís d’Espanya amb els estàndards internacionals en matèria de drets humans, marcant un pas endavant en la garantia d’una vida digna per a totes les persones, independentment de les seves capacitats.
La col·laboració entre el Govern, les organitzacions de la societat civil i les persones amb discapacitat ha estat clau en aquest procés de reforma. Aquesta sinergia ha permès que les veus de les persones directament afectades guïin els canvis, assegurant que les noves disposicions reflecteixen les seves necessitats i aspiracions reals.
Amb la promulgació d’aquesta reforma, Espanya fa una passa més en el seu camí cap a una societat més justa i equitativa. No obstant això, som conscients que la lluita per la igualtat i la inclusió no acaba aquí. Cal continuar treballant per desmuntar les barreres que encara limiten la participació plena de totes les persones en la nostra societat, recordant sempre que la diversitat és una font d’enriquiment i força per a la comunitat en el seu conjunt.
Aquest acte de l’ONCE, més que la presentació d’un cupó, ha estat una celebració de la capacitat de superació, de la lluita per la dignitat i de l’avanç cap a una societat on cada persona sigui valorada i respectada en la seva integritat. Junts, defugint en aquests casos de divisions polítiques no sempre ben fonamentades, podem construir un futur més inclusiu i respectuós per a tothom.
L’adopció de termes més respectuosos en la nostra legislació no és un detall menor. La llengua té el poder no només de reflectir la nostra realitat sinó també de modelar-la. Substituir paraules que porten càrregues pejoratives per altres que promouen una visió més digna i respectuosa de les persones amb discapacitat és un pas crucial per desmantellar estigmes i prejudicis. Aquest canvi lingüístic, per tant, no és merament simbòlic, sinó que té un impacte tangible en la manera com percebem i interactuam amb els altres, fomentant un entorn més empàtic i inclusiu.
El llenguatge que triam per a comunicar-nos uns amb altres té repercussions profundes en la nostra interacció social. Les paraules poden tenir un profund efecte emocional i psicològic en les persones, especialment quan es tracta de com s’identifiquen o són percebudes per la societat. Aquesta sensibilitat lingüística és especialment crítica quan es refereix a col·lectius que històricament han estat objecte de discriminació o exclusió.
És per això que crec que la revisió de la Constitució Espanyola per a incloure aquestes modificacions representa un avanç significatiu en la protecció dels drets i la dignitat de les persones amb discapacitat. Aquesta acció reflecteix una evolució cap a una societat que reconeix la importància de la igualtat, la llibertat i els drets humans per a tots els seus ciutadans. A través d’aquests canvis, es consolida un espai de trobada on totes les persones poden gaudir de garanties socials més robustes, marcant un abans i un després en la nostra història constitucional.
El fet que gairebé totes les forces polítiques hagin donat suport a aquesta modificació, amb l’excepció de VOX, demostra que la inclusió i la igualtat de drets han de transcendir les ideologies, convertint-se en una qüestió de consens bàsic en una societat democràtica avançada. Aquest ampli suport polític reafirmarà la necessitat de treballar conjuntament per superar les diferències i avançar cap a la integració i millora de les condicions de vida de les persones amb discapacitat, tenint en compte la diversitat com un valor afegit a la nostra societat.
Reconèixer aquesta realitat, així com repudiar qualsevol forma d’exclusió o discriminació, és fonamental per avançar cap a una societat més equitativa. És un deure de tots, com a membres d’una comunitat, esforçar-nos per entendre i abraçar la diversitat, treballant incansablement per eliminar les barreres que impedeixen a qualsevol persona, independentment de les seves condicions físiques o mentals.
Reconèixer acosta, repudiar allunya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada