Reflexions…….

Els resultats de les passades eleccions han provocat molts d’esdeveniments. 

Pel que fa a les autonòmiques, insulars i locals, hem de contar des de 

la forçada dimissió del President Regional José Ramón Bauzá, a la imatge

negativa donada en el procés per la seva successió interina, tot passant per

una votació dins la junta Insular per triar candidats que només va servir per uns, 

però no per tots. Els esquifits resultats del Desembre i la imatge entre uns etiquetats 

d’una manera i altres d’una altra, desgraciadament fomentada per tots, es el que dur que

sigui molt necessari una sèrie de reflexions.

L’objectiu de reflexionar damunt la necessitat d’introduir canvis dins el nostre Partit per

tornar tenir el suport majoritari dels illencs, si és que ens el mereixem, és el que m’ha

portat a la redacció d’aquest document.

Aquest document que llegeixes només respon a la inquietat que hem assenyalat més

amunt. Surt de la necessitat a ben segur que compartida per tots d’oferir més reflexió i

menys despropòsit, més unió i menys divisió, més grup i menys individualismes, més

idees i menys incomprensió, més participació i menys immobilisme, i sobretot més

generositat i menys egoisme.

També tenim la necessitat de fer els processos de participació més oberts i plurals, sense

que puguin esser imposats ni discutits per ningú i, sobretot, posant sempre davant de les

persones el projecte conjunt del Partit Popular en el que creiem.

El Partit Popular representa un espai polític de centre reformista, lliberal i té una vocació

de majoria. La militància i els simpatitzants són el gran patrimoni de la nostra organització

i tenim la necessitat que participin i que trobin els canals adequats per fer-ho. Si volem

que la gent cregui amb nosaltres, la participació ha d’esser la nostra forma bàsica

d’apropament a la gent.

No és populisme, és comunicació, participació i reflexió.

Dins aquesta filosofia, les passades jornades polítiques fetes arreu de les Illes han de servir

per posar el punt de partida cap un partit il·lusionat, i capaç d’afrontar els reptes de futur

amb il·lusió i capacitat.

Hem de ser un Partit tolerant, obert a les persones, subjecte a les propostes que ens

arribin sempre que siguin valorades per la generalitat dels afiliats i simpatitzants. Hem de

ser un Partit amb la vocació d’aspirar a recollir un gran ventall social de centre dreta,

sense oblidar les nostres arrels lliberals garantint la llibertat individual dels ciutadans, la

solidaritat territorial, la igualtat d’oportunitats i el respecte per els drets i la dignitat

humana.

L’ aposta política de futur passa forçosament per trobar un major i millor apropament als

joves, haurem de promoure un relleu generacional dins al partit, fomentar protagonismes i

renovar missatges que ens acostin a la realitat de la societat d’avui. Això es pot fer

valorant, escoltant i reconeixent als més experimentats, però ens hem de regenerar i

trobar noves formules de participació política, i esser més accessibles i permeables si no

volem quedar entrampats dins la teranyina creada amb els esdeveniments assenyalats al

principi.

És hora d’establir ponts amb aquells que per diferents motius s’han distanciat de la nostra

organització. Hem de reconèixer els errors que ben segur n’hi ha, per part d’uns i per part

dels altres. La comprensió i el conhort són bones fórmules per practicar en qualsevol

ordre de la vida, i especialment per acostar diferències.

Els trets diferenciadors amb les altres comunitats(com el fet de ser insulars, o tenir una

llengua pròpia) són principis irrenunciables dins la nostra organització política, juntament

amb l’Estatut d’Autonomia i la Constitució Espanyola. Aquestes particularitats junt amb

l’esperit reformista i la centralitat han d’avalar bàsicament les nostres propostes de futur,

i bens segur que aquest és l’espai on ens hi trobarem còmodes. No per això cal oblidar la

nostra moderació, la nostra cordialitat, l’hospitalitat, el nostre caràcter illenc, l’orgull que

sentim amb les nostres senyes d’identitat, la nostra cultura i tradicions; la nostra realitat

social i econòmica són trets que afegeixen a un projecte comú anomenat Espanya, on ens

hi sentim còmodes sense que per això haguem de deixar de banda reivindicacions

històriques que ara ja són vitals per el funcionament de la societat illenca.

Aquest document, recull humilment una sèrie de propostes concretes per millorar la

comunicació de l’acció política, de la democràcia interna, així com reivindicar com a

característiques diferencials les polítiques lligades a la insularitat i, també, un

posicionament clar respecte a la Llengua i Cultura de les nostres illes.

COMUNICACIÓ DE L’ACCIÓ POLITICA

L’Experiència ens diu que sense una bona comunicació és impossible treure rèdit a la

gestió que es fa quant un governa, ni posar amb evidencia el govern quant s’està a

l’oposició.

Després d’estar convençut que els tsunamis mediàtics viscuts aquesta darrera legislatura,

juntament amb una planificació i estructuració del calendari legislatiu acompanyat

d’actuacions mediàtiques per part dels partits de l’oposició, ha estat un fet clau perquè

avui no governem pràcticament a cap de les administracions.

Crec sincerament que la planificació política està lligada a una estratègia de comunicació

per arribar al major nombre possible de ciutadans. La comunicació audiovisual, cada

vegada més elaborada i gens improvisada, és la que ens pot dur més rèdits electorals.

Molts ja pensen que l’acció política la marca el mercat, no la ideologia; que els principis

bàsics d’un partit com el nostre són arraconats per missatges populistes i carregats de

demagògia que juntament amb l’argument de la corrupció fan que estiguem amb una

situació de poca credibilitat.

Crec que s’ha d’abandonar el model tradicional per imitar cada vegada més el model

empresarial substituint el cap de premsa per un director de comunicació, que supervisi la

feina de professionals dedicats a la transmissió d’una única veu, una única imatge i un

discurs únic dins la diversitat, que permeti definir una conducta global i diferencial de

partit.

Ja no només és tracta d’aplicar el màrqueting a la campanya electoral, sino també a la

gestió diària, és necessari que sigui planificada i estructurada per professionals que tinguin

l’objectiu clar, tot supervisat pel director de comunicació.

L’aconsellable és l’abandonament del model clàssic per passar a imitar cada vegada més el

món empresarial, deixar de banda feines fetes tradicionalment per militants i simpatitzants

i passar-les a fer per empreses especialitzades i qualificades en comunicació.

Dins un món on la comunicació arriba molt fàcilment a la societat és molt necessari que

aquesta arribi molt preparada i estudiada, i fins ara no ho hem sabut fer.

Jo definiria que s’ha de fer política de forma competitiva,elaborant una estratègia a quatre

anys tenint en compte les possibilitats econòmiques del partit, i les ponències aprovades.

DEMOCRACIA INTERNA

"Artículo 6 de la Constitución Española:

Los partidos políticos expresan el pluralismo político, concurren a la formación y 

manifestación de la voluntad popular y son instrumento fundamental para la participación

política. Su creación y el ejercicio de su actividad son libres dentro del respeto a la 

Constitución y a la ley. Su estructura interna y funcionamiento deberán ser democráticos.”

Al Partit Popular, que té per digne referent la Constitució Espanyola aprovada l’any 1978,

ha de liderar el compliment de l’article 6, si volem un millor comportament del partits

polítics i especialment el nostre, es necessari que fer cas a l’obligació de democràcia

interna que es marca la nostra carta magna i aplicar el vot lliure, amb igualtat, directe i

secret en totes les seves eleccions de càrrecs directius i de candidats.

És molt necessari, indispensable segurament, que per millorar el rendiment del nostre

sistema democràtic també funcioni millor la nostra organització , sino la distància entre el

Partit i els ciutadans lluny de disminuir augmentarà.

La societat és molt diferent d’aquella que va viure la transició en primera línia, el

funcionament dels partits davant una major maduresa democràtica ha quedat obsolet, per

tant, es molt necessari obrir el Partit en canal i posar-lo a l’abast dels militants.

Amb l’actual estructura organitzativa, la renovació d’idees i persones és fa molt difícil si el

funcionament intern no és participat.

La conseqüència d’un partit poc participat són l’allunyament de la societat i l’estancament 

de la seva ideologia, democratitzar el partit ha de ser tant facilitar la participació dels seus 

membres com de protegir aquells que pensen diferent.

Vet aquí una sèrie de propostes per millorar la nostra organització internament:

-Eleccions internes tancades, garantint un afiliat un vot, per la presidència Regional,

Insular i de Juntes Locals.

-Estendre aquetes eleccions als candidats per la presidència de la comunitat autònoma,

dels consells de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, així com dels municipis de

més de 20000 habitants.

-Estendre aquestes eleccions als candidats a les generals i europees.

-Una persona sols ha de tenir un sou públic.

-Limitació de mandats de 8 anys al president de la Comunitat Autònoma, Consell de

Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, i batles.

-Limitació de 8 anys als diputats, consellers electes i regidors de Palma.

-Limitació de mandats de 8 anys al president regional del Partit, insular de Mallorca,

insular de Menorca, insular d’Eivissa, insular de Formentera, així com junta territorial de

Palma.

-Rendició de comptes mitjançant una convenció anual dels president regional, insulars i

de juntes locals.

-Modernitzar procediments de participació (exemple: mitjançant la web amb el número

d’afiliat i DNI poder participar amb elecció de candidats i diferents consultes que

interessin a la direcció) a l’estil d’alguns diaris digitals fent enquestes.

-Crear nous canals de comunicació; intranet, whatsapp.

-Modificació del codi ètic, alliberant aquells que per la seva funció de càrrecs públics han

estat imputats per actuacions administratives, però també mantenint la contundència

amb aquells que ho son per corrupció.

-Amb aquells que són des-imputats o absolts dels seus processos, s’ha de visualitzar que el

Partit està el seu costat. El Partit els ha de deixar de part el temps que els investiguin, pel

bé comú, però si han estat absolts han de rebre el nostre suport.

INSULARITAT

“Artículo 138 de la Constitución Española:

1. El Estado garantiza la realización efectiva del principio de solidaridad, consagrado

 en el artículo 2 de la Constitución, velando por el establecimiento de un equilibrio

 económico, adecuado y justo, entre las diversas partes del territorio español, y

 atendiendo en particular a las circunstancias del hecho insular.”

Crec que una gran part de la nostra credibilitat implica fer front a les mancances que

pateixen les nostres Illes per la insularitat, la doble insularitat o la triple i fer cas a l’article

138 de la nostra Constitució.

Les circumstàncies de la insularitat han d’esser motiu de cohesió i integració, mai de

separació ni discriminació.

Som una Comunitat Autònoma tant històrica com la que més; vàrem ser un regne creat

per el Rei Jaume I, amb un ordenament legal i polític propi, i gaudim per això d’unes

peculiaritats que el nostre Partit ha de guardar gelosament. Particularitats històriques,

lingüístiques, geogràfiques i culturals que formen part de la nostra personalitat i que hem

de respectar primer, i fer respectar després dins el conjunt del nostre país.

El tant anomenat regionalisme l’hem de practicar amb gallardia davant el Partit a Madrid.

Aquí, crec que les diferències entre membres de la Part Forana i Ciutat ja són un poc

anacròniques, però no així les diferències entre Illes. Amb aquesta idea hem de convèncer

als nostres correligionaris de Madrid, perquè no serem capaços d’assolir cap resultat en

quant a finançament, transport, etc, si primer no som capaços de convèncer els nostres

companys de Madrid. La relació amb els òrgans estatals del Partit no ha de ser de

submissió, sinó de reivindicació i exigència envers les nostres particularitats assenyalades.

LlENGUA I CULTURA

Resulta evident que el català és la llengua parlada històricament a la nostra comunitat i

que avui és una de les llengües presents i oficials juntament amb el castellà.

Ens oposem a qualsevol intent de la seva fragmentació, tot i què, clar que si, les

manifestacions lligades als diferents àmbits territorials han de mantenir el modelisme i les

peculiaritats dels diferents territoris (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera).

El Català de Mallorca formà part de la Renaixença i és un valor important de la literatura

catalana per medi de obres i autors com Mossèn Alcover, Costa i Llobera, Maria Antònia

Salvà, Llorenç Villalonga.., autors que reivindiquem com a nostres i que tingueren una

visió conservadora i no rupturista del món. Ens considerem hereus d’ells i de l’esperit dels

redactors de la Llei de Normalització lingüística, aprovada pel Parlament de les Illes

Balears a proposta d’un govern del Partit Popular, tant allunyada de la denominada

immersió lingüística com del monolingüisme en Castellà.

Respecte a aquells que interessadament intenten confondre amb debats identitaris, podem

dir amb gallardia que respecte de la Comunitat Autònoma Catalana ens unirà la defensa

de les característiques que compartim, però no consentir que ens solapin unes altres que

són pròpies i diferenciadores d’aquestes illes.

L’objectiu és que els alumnes dominin les dues llengües oficials de la nostra comunitat en

acabar l’educació obligatòria. Pus mai, l’ensenyament ni del català ni del castellà ni de cap

altre assignatura ha d’esser un instrument de proselitisme polític cap a qualsevol tipus de

projecte o ideologia.

La importància de la educació dels nostres ciutadans en una o més llengües estrangeres, a

més de les llengües oficials, és una necessitat que s’ha d’adquirir de manera progressiva i

evolutiva

CONCLUSIÓ

Aquesta és la visió que tinc, no sé si encertada o no, i la que hem fa seguir compromès

amb les idees de Partit Popular, segurament hi falten moltíssimes observacions i temes

per desenvolupar, i de cap manera voldria que s’entengués com a una crítica a l’actual

direcció, ni al grup Parlamentari, ni al grup del Consell de Mallorca, tot al contrari, 

animar-lo i encoratjar-los a seguir; està clar que tothom fa  el que pot i de bona voluntat, 

però crec que si d’aquí endavant no vetllem perquè les idees siguin primer que les persones, 

que la participació sigui davant la imposició o que la reivindicació sigui primer que la submissió,

i tot junt fermat amb la defensa del que ens fa diferents de les altres, poques coses hi ha a fer.