Passa al contingut principal

Discurs 14 d,Agost homenatge cossiers


Estimats amics,

  

Apreciats cossiers, dimonis, flabiolers, molts bon vespre a tots, i moltíssimes gràcies per esser aquí en aquest dia de sopar i festa que, ja tradicionalment, venim celebrant d’uns
anys cap aquí el dissabte de la mare de Déu.

Avui és un dia de reconeixement i  retrobament amb tots aquells que anys enrere, i avui, han estat i són el bessó de les nostres, tant estimades, festes de Sant Bartomeu, la gratitud cap a ells és molta i el desig de seguir fent camí en la preservació d’aquest esperit festós i alegre, lligat al més endins de les nostres arrels populars i  tradicionals, és el que ens dur a reconèixer que la feina de tots ha estat bona i profitosa.

El recent premi Ramon Llull atorgat els cossiers de Montuïri per mantenir-se fidels a l’esperit de festa del nostre poble, és el que ens ha mogut en l’organització d’aquest acte
de reconeixement a tots aquells que, d’una manera o una altra, han estat vinclats de
primera mà als nostres estimats cossiers.

Un acte merescut que vol reconèixer la feina feta  en favor del nostre  poble que avui es sent orgullós de tots voltros, també un acte discret i humil que són valors que els nostres cossiers  han tingut ben presents sempre i que fermats a la singularitat i l’exclusivitat  tradicional és el que ha  dut el reconeixement de la comunitat a les tan estimades figures artístiques, donant un valor afegit a la nostra identitat com a poble.

Anteriorment eren molts els pobles mallorquins que tenien cossiers, però el sedàs del
temps ha fet possible que la fermesa demostrada per el  poble de Montuïri per la conservació i sosteniment de la festa suri i sigui l’enveja de tants i tants pobles, que amb la voluntat de recobrar lo esvaït avui s’esforcen a recuperar-los.


Els  cossiers de Montuïri en paraules del pare Martorell i també dins el sentiment de tots els que som aquí, són els cossiers per excel·lència.


Fugint dels que pensen que el guardó obtingut obeeix a afinitats polítiques, crec sincerament que tant ells com l’esperit de festa que  vivim dins la vila, com el sentiment que professem als cossiers i el dimoni tots i cada un de noltros, és ben  mereixedor de tal distinció.


Recordar dins un acte com el d’avui la figura de l’amo en Joan “Niu”, mestre Joan “Niu”que durant més de cinquanta anys fou el mestre flabioler que amb la seva dedicació i
entusiasme fou figura clau per a que avui puguem presumir de la festa i dels cossiers.


Amb la voluntat d’honrar  aquells que ens precediren i assumint  l’obligació de
vetllar i de conservar allò que tant estimem, no em cauran els anells per agrair la feina feta recentment, tant amb la recuperació del ball davant la mare de Déu, com amb les darreres investigacions presentades a les jornades d’estudis locals.


Aquesta també és la voluntat i no d’altre, de la recent creada comissió dels cossiers, la
de vetllar per la festa i que aquesta continui amb els valors tradicionals i la personalitat
que l’han feta un tresor  reconegut arreu de la nostra comunitat.


Agrair-vos la vostra dedicació, el vostre esforç, el vostre esperit festós i alegre i per
damunt de tot la vostra estimació a la tradició i la cultura d’un poble, el nostre, que amb
el pas dels anys ha esdevingut l’orgull més sentit que podem tenir com a Montuïrers.
 
Els bots valents i honrats , les figures imaginaries dels mocadors, l’olor d’alfabeguera, el so dels cascavells,  l’esclat de qualcú davant noltros fugint de la llendera del dimoni, la suor honesta dels cossiers, l’aixecada de la carota per fer veure als més tendres  que això només és una festa... són situacions que tots hem viscut i que fa que aquests dies siguin  el impuls de l’esperit, la personalitat, l’essència, la simbologia  d’uns sentiments que tots duem al més endins dels nostres cors.


Uns han tocat es flabiol i es tamborino, d’altres heu pegat bots i galandencs, fins i tot
n’hi ha que han fet por als nins, joves i no tant joves, i han pegat llenderades que mai han estat discutides i d’altres, la majoria, hem corregut davant i darrera voltros  vivint la festa que  representeu amb orgull i molta, molta alegria.


Per acabar, dir-vos que desig que tots passeu unes bones festes de Sant Bartomeu i que ens aïllem per uns dies de les preocupacions diàries, que avui més que mai no són
poques i disfrutem de la festa i  dels balls dels cossiers.




                                                                            Molts d’anys i moltes gràcies!!!






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

DUES CARES D'UN MATEIX MÓN

  Dins la calidesa de les festes nadalenques, en aquest període que s'estén des de la segona festa fins a la nit de Cap d'Any, cada any trob un moment per reflexionar sobre l'any que acaba. Aquesta reflexió no sempre és tan positiva com un desitjaria quan comença l'any. Precisament per les dates en què ens trobam, em venen al cap pensaments que uneixen la celebració d'aquests dies amb la religió, les arrels cristianes de la nostra forma de ser i la nostra cultura. Aquesta interconnexió, profundament arrelada en la nostra història i identitat, es reflecteix en tot, des de les nostres tradicions fins a la nostra personalitat més individual. En aquests temps de canvi i incertesa, on els valors semblen esvair-se davant l'empenta de noves ideologies suposadament progressistes, sent una responsabilitat especial en preservar i celebrar aquesta herència. La cultura és un riu viu que flueix des del passat cap al futur, alimentat també per les aigües de la religió del

Reflexions d’un diumenge ple de responsabilitat i compromís

Aquest diumenge, a tot Espanya, com a Balears també, una bona part del poble s’ha manifestat. És en aquest context, marcat per les veus del carrer i les proclames dels nostres líders, que em sent interpel·lat a reflexionar sobre el pols vibrant de la nostra societat. Els esdeveniments d’avui, on milers han marxat a l'uníson a la crida de la nostra presidenta del PP de Balears, Marga Prohens, i també del president del Partit Popular a nivell nacional, guanyador de les darreres eleccions, no són sinó la manifestació palpable d'un sentiment que ressona en cada racó de les nostres illes. La meva ploma és la d’un responsable polític guiat per la responsabilitat i el compromís amb els seus electors, que no pot romandre indiferent davant la marea de veus que demanen ser escoltades. Per tant, és amb un profund respecte per aquesta expressió de la voluntat popular i amb el desig de contribuir al diàleg constructiu que compartesc aquestes línies. No solament per oferir una anàlisi pe

Cap a una inclusió més plena i respecte per la diversitat

Dia 27 de febrer, abans del plenari de cada dimarts, vaig assistir a l’acte institucional de presentació d’un cupó de l’ONCE amb motiu de la celebració del canvi constitucional que ha permès substituir el terme disminuït pel de discapacitat a la nostra carta magna. Aquest acte va simbolitzar un moment històric, reflectint el compromís de la nostra societat cap a una inclusió més plena i el respecte per la diversitat. La tercera modificació constitucional, després de la de 1992 i 2011, ha vengut a reconèixer que el llenguatge, igual que la vida mateixa, està en constant evolució. Allò que en un moment donat pot ser considerat un terme apropiat, amb el temps pot adquirir connotacions que el tornen inadequat o fins i tot ofensiu. Això no vol dir que al 1978 els nostres constituents utilitzassin termes inadequats intencionadament, sinó que amb el pas dels anys i l'evolució social, alguns dels seus termes han perdut la seva adequació o el seu significat original. Aquest canvi legi