CARTA AL DIRECTOR.
En referència a l’article subscrit pel col•laborador d’aquesta revista Gabriel Mayol Arbona, i respecte a les insinuacions vertides damunt el grup municipal del Partit
Popular, m’agradaria deixar constància de quines modificacions parlam.
Després de llegir innumerables articles damunt aquesta qüestió i quasi mai ningú aportant quines són les modificacions que es pretenen fer, em veig amb l’obligació de
fer-ho, i de reivindicar que no tots els ciutadans espanyols tenen la riquesa de poder
parlar i escriure dues llengües, l’autoodi ve quant reneguem d’una o ens sentim avergonyits de parlar-la i escriure-la, fet que succeeix desgraciadament massa vegades en aquesta terra i no precisament amb la llengua catalana.
En línies generals la modificació de la Llei de Funció Pública proposada pel Govern
del Partit Popular es caracteritza per:
-Supressió amb caràcter general de l’exigència de posseir un títol acreditatiu d’un determinat nivell de coneixement del català per poder ser funcionari (mai s’ha
exigit posseir un títol acreditatiu d’un determinat nivell de coneixement del castellà).
-A partir de la modificació el català serà un mèrit que es valorarà per accedir a la funció
Pública
-En determinats casos EL CATALA CONTINUARÀ SENT UN REQUISIT:
1-Per accedir i ocupar llocs de la funció pública docent.
2-Per accedir i ocupar llocs del cos facultatiu superior, escala humanística
i de ciències socials, especialitat d’assessorament lingüístic.
3-Per ocupar tots aquells llocs que tinguin com a funció principal la
Informació i l’atenció al públic.
4-Per ocupar aquells llocs en què, ateses les característiques especials de les
seves funcions, es motivi que és imprescindible exigir el coneixement d’un
determinat nivell de català, la qual cosa es farà constar en la relació de llocs
de treball.
Els articles 4 i 14 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, així com les sentències
judicials estableixen la necessitat de promoure un ús igualitari de les dues llengües cooficials, no dominant d’una per damunt de l’altre, el Govern del Partit Popular, a més
de dur terme aquesta modificació al programa electoral, es basa en preceptes legals, amb l’objectiu d’assegurar el tracte igualitari de les dues llengües cooficials i l’equilibri
entre les dues, únicament per accedir a la funció pública.
Vet aquí que passa a altres comunitats autònomes bilingües :
València: No és requisit, excepte excepcions que es determinin expressament en la
relació de llocs de feina.
País Basc: No és requisit, excepte excepcions que es determinin expressament.
Navarrra: No és requisit, excepte excepcions que es determinin expressament.
Catalunya: Té la sentència STC 31/2010 on defineix que el Català com a llengua
pròpia NO pot suposar un desequilibri en el règim de la cooficialitat
d’ambdues llengües en perjudici del castellà, tot i així encara segueix
essent requisit per poder accedir a la funció pública.
Simplement es tracta d’una modificació de la llei de funció publica que fixa que en determinats casos no es demanarà un títol suplementari de català (nivell A,B,C,D) per accedir el funcionariat de la comunitat, i adaptant la llei a les sentències judicials com també a la realitat existent a les altres comunitats autònomes bilingües.
Vista la poca transcendència que tindrà aquesta modificació de la llei en el dia a dia, em renec a pensar que ve la fi del món, i que uns veneren la llengua catalana i que d’altres la potegem.
Després de llegir l’article del col•laborador no estic dispost a assumir que es faci veure que el nostre partit avala temps de repressió i censura a allò que tant estimam, i menys a rebre lliçons d’estimació per part d’algun partit polític que sembla tenir la patent de la llengua catalana i se n’oblida intencionadament que en aquesta terra les cooficials són dues la Catalana i la Castellana
Avui dona la impressió, que la llengua catalana, la cultura, les nostres festes i tradicions i l’estima per la nostra terra, enlloc de ser un patrimoni comú només ho és d’alguns i que tot allò que soni a espanyol té un cert tuf d’arcaic, ranci i caspós que hem de rebutjar si volem consevar el pedegri d,autentic Mallorqui
Sembla mentida que el col•laborador d’aquesta publicació ens tracti de disfressats quan aquesta és una proposta electoral del Partit Popular a les Illes Balears, ara resultarà que complir allò que s’ha promès serà castigat amb suportar articles com el seu on fa servir la llengua com a excusa, per atacar a uns representants elegits democràticament, i que també democràticament han rebutjat una moció que fou presentada amb l’única intenció d’aconseguir la divisió del grup popular al nostre ajuntament.
Remarcar també que les lleis, els decrets, les ordenances, no són eternes, poden esser modificades cada vegada que una majoria suficient ho consideri. Aquest és el vertader sentit de la democràcia, per tant, essent possible canviar aquesta llei quant les forces
d’esquerres democràticament tornin governar, no entenc aquesta actitud de ràbia quan l’únic que es pretén és complir amb allò que un es va comprometre.
Esper haver aportat un poc de llum a aquesta qüestió i estic a disposició de qualsevol
per donar les explicacions oportunes per haver rebutjat la moció presentada i segur de
que poder expressar-me amb dues llengües és una riquesa i no una claudicació del català
enfront del castellà com interessadament es vol fer veure.
Bones festes de Pasqua i salut!!
Jaume Bauçà Mayol.
President de la junta local del Partit Popular.
En referència a l’article subscrit pel col•laborador d’aquesta revista Gabriel Mayol Arbona, i respecte a les insinuacions vertides damunt el grup municipal del Partit
Popular, m’agradaria deixar constància de quines modificacions parlam.
Després de llegir innumerables articles damunt aquesta qüestió i quasi mai ningú aportant quines són les modificacions que es pretenen fer, em veig amb l’obligació de
fer-ho, i de reivindicar que no tots els ciutadans espanyols tenen la riquesa de poder
parlar i escriure dues llengües, l’autoodi ve quant reneguem d’una o ens sentim avergonyits de parlar-la i escriure-la, fet que succeeix desgraciadament massa vegades en aquesta terra i no precisament amb la llengua catalana.
En línies generals la modificació de la Llei de Funció Pública proposada pel Govern
del Partit Popular es caracteritza per:
-Supressió amb caràcter general de l’exigència de posseir un títol acreditatiu d’un determinat nivell de coneixement del català per poder ser funcionari (mai s’ha
exigit posseir un títol acreditatiu d’un determinat nivell de coneixement del castellà).
-A partir de la modificació el català serà un mèrit que es valorarà per accedir a la funció
Pública
-En determinats casos EL CATALA CONTINUARÀ SENT UN REQUISIT:
1-Per accedir i ocupar llocs de la funció pública docent.
2-Per accedir i ocupar llocs del cos facultatiu superior, escala humanística
i de ciències socials, especialitat d’assessorament lingüístic.
3-Per ocupar tots aquells llocs que tinguin com a funció principal la
Informació i l’atenció al públic.
4-Per ocupar aquells llocs en què, ateses les característiques especials de les
seves funcions, es motivi que és imprescindible exigir el coneixement d’un
determinat nivell de català, la qual cosa es farà constar en la relació de llocs
de treball.
Els articles 4 i 14 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, així com les sentències
judicials estableixen la necessitat de promoure un ús igualitari de les dues llengües cooficials, no dominant d’una per damunt de l’altre, el Govern del Partit Popular, a més
de dur terme aquesta modificació al programa electoral, es basa en preceptes legals, amb l’objectiu d’assegurar el tracte igualitari de les dues llengües cooficials i l’equilibri
entre les dues, únicament per accedir a la funció pública.
Vet aquí que passa a altres comunitats autònomes bilingües :
València: No és requisit, excepte excepcions que es determinin expressament en la
relació de llocs de feina.
País Basc: No és requisit, excepte excepcions que es determinin expressament.
Navarrra: No és requisit, excepte excepcions que es determinin expressament.
Catalunya: Té la sentència STC 31/2010 on defineix que el Català com a llengua
pròpia NO pot suposar un desequilibri en el règim de la cooficialitat
d’ambdues llengües en perjudici del castellà, tot i així encara segueix
essent requisit per poder accedir a la funció pública.
Simplement es tracta d’una modificació de la llei de funció publica que fixa que en determinats casos no es demanarà un títol suplementari de català (nivell A,B,C,D) per accedir el funcionariat de la comunitat, i adaptant la llei a les sentències judicials com també a la realitat existent a les altres comunitats autònomes bilingües.
Vista la poca transcendència que tindrà aquesta modificació de la llei en el dia a dia, em renec a pensar que ve la fi del món, i que uns veneren la llengua catalana i que d’altres la potegem.
Després de llegir l’article del col•laborador no estic dispost a assumir que es faci veure que el nostre partit avala temps de repressió i censura a allò que tant estimam, i menys a rebre lliçons d’estimació per part d’algun partit polític que sembla tenir la patent de la llengua catalana i se n’oblida intencionadament que en aquesta terra les cooficials són dues la Catalana i la Castellana
Avui dona la impressió, que la llengua catalana, la cultura, les nostres festes i tradicions i l’estima per la nostra terra, enlloc de ser un patrimoni comú només ho és d’alguns i que tot allò que soni a espanyol té un cert tuf d’arcaic, ranci i caspós que hem de rebutjar si volem consevar el pedegri d,autentic Mallorqui
Sembla mentida que el col•laborador d’aquesta publicació ens tracti de disfressats quan aquesta és una proposta electoral del Partit Popular a les Illes Balears, ara resultarà que complir allò que s’ha promès serà castigat amb suportar articles com el seu on fa servir la llengua com a excusa, per atacar a uns representants elegits democràticament, i que també democràticament han rebutjat una moció que fou presentada amb l’única intenció d’aconseguir la divisió del grup popular al nostre ajuntament.
Remarcar també que les lleis, els decrets, les ordenances, no són eternes, poden esser modificades cada vegada que una majoria suficient ho consideri. Aquest és el vertader sentit de la democràcia, per tant, essent possible canviar aquesta llei quant les forces
d’esquerres democràticament tornin governar, no entenc aquesta actitud de ràbia quan l’únic que es pretén és complir amb allò que un es va comprometre.
Esper haver aportat un poc de llum a aquesta qüestió i estic a disposició de qualsevol
per donar les explicacions oportunes per haver rebutjat la moció presentada i segur de
que poder expressar-me amb dues llengües és una riquesa i no una claudicació del català
enfront del castellà com interessadament es vol fer veure.
Bones festes de Pasqua i salut!!
Jaume Bauçà Mayol.
President de la junta local del Partit Popular.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada