MODIFICACIÓ DE LA LLEI DE FUNCIÓ PÚBLICA
En línies generals la modificació de la Llei de Funció Pública proposada pel Govern del Partit Popular es caracteritza per:
• Supressió amb caràcter general de l’exigència de posseir un títol acreditatiu d’un determinat nivell de coneixement del català per poder ser funcionari.
• El català ja no serà un requisit.
• A partir de la modificació el català serà un mèrit que es valorarà per accedir a la funció pública.
• En determinats cassos el català continuarà essent un requisit:
1. -Per accedir i ocupar llocs de la funció pública docent (que s’ha de regir per la seva normativa reglamentària específica).
2. -Per accedir i ocupar llocs del cos facultatiu superior, escala humanística i de ciències socials, especialitat d’assessorament lingüístic (en què s’exigirà com a requisit el nivell C2 o equivalent).
3. -Per ocupar tots aquells llocs que tinguin com a funció principal la informació i l’atenció al públic (es requerirà el nivell B2)
4. -Per ocupar aquells llocs en què, ateses les característiques especials de les seves funcions, es motivi que és imprescindible exigir el coneixement d’un determinat nivell de català, la qual cosa es farà constar en la relació de llocs de treball.
Els articles 4 i 14 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, així com les sentències judicials estableixen la necessitat de promoure un ús igualitari de ambdues llengües cooficials, no dominant d'una per damunt de l’altre
A continuació s'exposen arguments jurídics que avalen aquesta decisió, complementaris als enviats fins avui
A) Estatut d'Autonomia, any 2007:
Encara que la redacció de l'Estatut 2007 és la mateixa de l'anterior, la interpretació s'ha de fer sobre la base del nou règim jurídic establert pels tribunals:
• Art. 4: La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, ha de tenir juntament amb la castellana el caràcter de llengua oficial, sense que ningú pugui ser discriminat a causa de l'idioma. Les institucions de les Illes Balears garantiran l'ús normal i oficial d’ambdós idiomes, i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena d’ambdues llengües.
• Art. 14: Els ciutadans tenen dret a accedir a la funció pública en condicions d'igualtat.
A) La nova tendència judicial:
Principalment la STC 31/2010 del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya que va establir:
-Respecte de la llengua pròpia: “la definició del català com a llengua pròpia no pot suposar un desequilibri en el règim de la cooficialitat d'ambdues llengües en perjudici del castellà”.
-Respecte de l'ús normal d'una llengua: “la normalitat és diferent de la preferència, ja que aquesta implica la primacia d'una llengua per damunt d’una altra al territori imposant un ús prioritari d'una, en perjudici de l'equilibri inexcusable entre dues llengües oficials i que en cap cas poden tenir un tracte privilegiat”.
Així, el Govern del Partit Popular, a més de duar a terme aquesta modificació al programa electoral, es basa en preceptes legals, amb l'objectiu d’assegurar el tracte igualitari de les dues llengües cooficials (art. 4 Estatut) i l'equilibri entre ambdues, així com respectar l'accés a la funció pública en condicions d'igualtat (art. 14 Estatut).
C) Altres comunitats autònomes d'exemple:
- València: No és requisit, excepte excepcions que es determinin expressament en la relació de llocs de treball. Quan una persona accedeix a ser funcionari, se li dóna l'opció posterior d'acreditar el coneixement de la llengua pròpia (certificats, exàmens…) o de fer cursos de formació per conèixer-la.
- País Basc: No és requisit, excepte excepcions que es determinin expressament. En general és un mèrit entre uns altres.
- Navarra: No és requisit, excepte excepcions que es determinin expressament. En general és un mèrit entre uns altres.
- Catalunya: té la sentència del Tribunal Constitucional a la qual hem fet referència, encara que segueix usant el català.
D) Dret dels ciutadans a ser atesos en la llengua que desitgin:
El EBEP (Estatut bàsic de l'empleat públic), estatal i obligatori, estableix a l'art. 57 que les CCAA amb llengües cooficials han de seleccionar empleats degudament capacitats per atendre als ciutadans. Per no vulnerar aquesta obligació, establim:
- Tres excepcions concretes en què sí serà considerat requisit (docents, atenció al públic, assessors lingüístics) i una excepció genèrica (aquells llocs en què es consideri necessari i es motivi en la Relació de llocs de treball)
- Valorar sempre la llengua com a mèrit.
- Millorar la formació dels empleats: incrementant els cursos on line i en horari laboral, per millorar la conciliació familiar.
E) Els topònims:
S'afegeix la possibilitat d'utilitzar el castellà, sempre a més del català. Les raons poden ser per ex. turístiques, comercials, publicitàries…
S'inclou que el ple de l'ajuntament pugui proposar-ho perquè així consta a la normativa estatal dels municipis des de 1986: art. 11 TRRL (text refós de règim local, RD 781/86).
S'atribueix la competència als Consells Insulars en comptes del Govern, perquè els correspon per mor de la transferència de competències.
ARGUMENTS EN QUANT A LES FORMES DEL PSM-PSOE DE MONTUIRI.
Els grups PSOE-PSM de Montuiri no han presentat cap al•legació en temps i forma a la
Llei de funció publica, tenien de dia 11 a dia 14 de Gener per fer-ho.
S,ha presentat al•legació cercant la divisió del grup municipal con ja es va aconseguir a
altres municipis, no ho han aconseguit.
L,equip de govern no es gents dubtós ja que va esser l,únic partit a les eleccions municipals que va presentar una proposta amb aquest sentit.
POLÍTICA LINGÜÍSTICA
L’Ajuntament mantindrà l’actual política lingüística, utilitzant el català en tots els seus documents interns i externs, sempre que no es demani expressament en castellà o siguin escrits que es dirigeixin a persones i organismes fora de l’àmbit lingüístic català.
Falta de previsió, ja que tot i essent un compromís electoral de PP s,ha esperat fora de
plaç per instar al govern a la modificació de la llei.
En línies generals la modificació de la Llei de Funció Pública proposada pel Govern del Partit Popular es caracteritza per:
• Supressió amb caràcter general de l’exigència de posseir un títol acreditatiu d’un determinat nivell de coneixement del català per poder ser funcionari.
• El català ja no serà un requisit.
• A partir de la modificació el català serà un mèrit que es valorarà per accedir a la funció pública.
• En determinats cassos el català continuarà essent un requisit:
1. -Per accedir i ocupar llocs de la funció pública docent (que s’ha de regir per la seva normativa reglamentària específica).
2. -Per accedir i ocupar llocs del cos facultatiu superior, escala humanística i de ciències socials, especialitat d’assessorament lingüístic (en què s’exigirà com a requisit el nivell C2 o equivalent).
3. -Per ocupar tots aquells llocs que tinguin com a funció principal la informació i l’atenció al públic (es requerirà el nivell B2)
4. -Per ocupar aquells llocs en què, ateses les característiques especials de les seves funcions, es motivi que és imprescindible exigir el coneixement d’un determinat nivell de català, la qual cosa es farà constar en la relació de llocs de treball.
Els articles 4 i 14 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, així com les sentències judicials estableixen la necessitat de promoure un ús igualitari de ambdues llengües cooficials, no dominant d'una per damunt de l’altre
A continuació s'exposen arguments jurídics que avalen aquesta decisió, complementaris als enviats fins avui
A) Estatut d'Autonomia, any 2007:
Encara que la redacció de l'Estatut 2007 és la mateixa de l'anterior, la interpretació s'ha de fer sobre la base del nou règim jurídic establert pels tribunals:
• Art. 4: La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, ha de tenir juntament amb la castellana el caràcter de llengua oficial, sense que ningú pugui ser discriminat a causa de l'idioma. Les institucions de les Illes Balears garantiran l'ús normal i oficial d’ambdós idiomes, i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena d’ambdues llengües.
• Art. 14: Els ciutadans tenen dret a accedir a la funció pública en condicions d'igualtat.
A) La nova tendència judicial:
Principalment la STC 31/2010 del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya que va establir:
-Respecte de la llengua pròpia: “la definició del català com a llengua pròpia no pot suposar un desequilibri en el règim de la cooficialitat d'ambdues llengües en perjudici del castellà”.
-Respecte de l'ús normal d'una llengua: “la normalitat és diferent de la preferència, ja que aquesta implica la primacia d'una llengua per damunt d’una altra al territori imposant un ús prioritari d'una, en perjudici de l'equilibri inexcusable entre dues llengües oficials i que en cap cas poden tenir un tracte privilegiat”.
Així, el Govern del Partit Popular, a més de duar a terme aquesta modificació al programa electoral, es basa en preceptes legals, amb l'objectiu d’assegurar el tracte igualitari de les dues llengües cooficials (art. 4 Estatut) i l'equilibri entre ambdues, així com respectar l'accés a la funció pública en condicions d'igualtat (art. 14 Estatut).
C) Altres comunitats autònomes d'exemple:
- València: No és requisit, excepte excepcions que es determinin expressament en la relació de llocs de treball. Quan una persona accedeix a ser funcionari, se li dóna l'opció posterior d'acreditar el coneixement de la llengua pròpia (certificats, exàmens…) o de fer cursos de formació per conèixer-la.
- País Basc: No és requisit, excepte excepcions que es determinin expressament. En general és un mèrit entre uns altres.
- Navarra: No és requisit, excepte excepcions que es determinin expressament. En general és un mèrit entre uns altres.
- Catalunya: té la sentència del Tribunal Constitucional a la qual hem fet referència, encara que segueix usant el català.
D) Dret dels ciutadans a ser atesos en la llengua que desitgin:
El EBEP (Estatut bàsic de l'empleat públic), estatal i obligatori, estableix a l'art. 57 que les CCAA amb llengües cooficials han de seleccionar empleats degudament capacitats per atendre als ciutadans. Per no vulnerar aquesta obligació, establim:
- Tres excepcions concretes en què sí serà considerat requisit (docents, atenció al públic, assessors lingüístics) i una excepció genèrica (aquells llocs en què es consideri necessari i es motivi en la Relació de llocs de treball)
- Valorar sempre la llengua com a mèrit.
- Millorar la formació dels empleats: incrementant els cursos on line i en horari laboral, per millorar la conciliació familiar.
E) Els topònims:
S'afegeix la possibilitat d'utilitzar el castellà, sempre a més del català. Les raons poden ser per ex. turístiques, comercials, publicitàries…
S'inclou que el ple de l'ajuntament pugui proposar-ho perquè així consta a la normativa estatal dels municipis des de 1986: art. 11 TRRL (text refós de règim local, RD 781/86).
S'atribueix la competència als Consells Insulars en comptes del Govern, perquè els correspon per mor de la transferència de competències.
ARGUMENTS EN QUANT A LES FORMES DEL PSM-PSOE DE MONTUIRI.
Els grups PSOE-PSM de Montuiri no han presentat cap al•legació en temps i forma a la
Llei de funció publica, tenien de dia 11 a dia 14 de Gener per fer-ho.
S,ha presentat al•legació cercant la divisió del grup municipal con ja es va aconseguir a
altres municipis, no ho han aconseguit.
L,equip de govern no es gents dubtós ja que va esser l,únic partit a les eleccions municipals que va presentar una proposta amb aquest sentit.
POLÍTICA LINGÜÍSTICA
L’Ajuntament mantindrà l’actual política lingüística, utilitzant el català en tots els seus documents interns i externs, sempre que no es demani expressament en castellà o siguin escrits que es dirigeixin a persones i organismes fora de l’àmbit lingüístic català.
Falta de previsió, ja que tot i essent un compromís electoral de PP s,ha esperat fora de
plaç per instar al govern a la modificació de la llei.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada