Passa al contingut principal

Discurs aniversari BONA PAU

És un orgull per el nostre poble la celebració de l’aniversari d’una publicació que amb el pas dels anys s’ha convertit en uns dels símbols que ens caracteritzen com a Montuirers.

Per tant, en primer lloc felicitar-vos a tots voltros que amb el compromís demostrat heu fet possible arribar a les 6 dècades de retrat d’història Montuirera, que segurament  sense  l’entusiasme, l’estimació, el coratge, i sobretot la feina ben feta no hauria estat possible aconseguir que BONA PAU no només sigui un referent dins el nostre poble sinó que també sigui  reconeguda  lluny del nostre terme.

Aquell full parroquial que començà dia 27 de gener del 1952, transformat amb el pas dels anys amb noticiari  local, avui s’ha convertit no només en un punt d’informació, d’opinió o debat, sinó també,  amb la porta d’entrada de tots aquells nouvinguts que troben amb la publicació un element d’integració en la nostra societat, així com també, per tots aquells que per diferents raons s’han allunyat del poble  la revista  n’és el lligam perfecte per a mantenir el contacte amb la realitat Montuirera.

No només amb aquelles persones que vénen, o sen van, també amb aquells més majors que amb la dificultat dels anys els duu no prodigar-se amb acces din la vida social, sortosament mantenen el contacte amb el que succeeix  diàriament en el municipi mirant i llegint per la finestra de BONA PAU.

Si fullegem algunes de les publicacions que mensualment s’han editat, no podem evitar el somriure d’enyorança al recordar a les persones que omplen les seves pàgines, les gloses, els s’ha dit que, les celebracions, els naixements, les cròniques esportives,donen un caràcter molt familiar a la revista que fa que sigui estimada i apreciada per tots el Montuirers i Montuireres.

No menys destacable és la relació dels més petits  amb la revista, molts de noltros ens sentirem orgullosos quan per primera vegada varem aparèixer emmarcats dins qualque fotografia, sobretot de l’escola, de festes o de competicions esportives  i contàvem, i seguim contant avui, amb orgull haver sortit a la publicació.


Arxiu d’història, de nostàlgia, de record, testimoni de canvis generacionals, però per damunt de tot mirall d’informació local que recorre els darrers 60 anys del bateig del poble,  i que és font imprescindible per a tots aquells que vulguin conèixer el relat contemporani del nostre municipi.

La cohesió social, l’estimació per la cultura, el dinamisme, l’obsessió per defensar i reconèixer  les nostres tradicions i festes, són factors que sempre han estat presents dins les pàgines de BONA PAU, la feina ben feta,  lluny de cercar rendiments materialistes són el que han dut que la nostra estimada revista sigui avui seixantina i que esperem que aquest aniversari “esperonetgi”  les ganes de continuar fent història.

Destacable també la mutació soferta durant aquests seixanta anys de bagatge, passant de tenir només unes fulles fins a les prop 40 pàgines d’avui, d’un format tamany quartilla al tamany foli de l’actualitat, però sobretot el passar d’editar-la en castellà a fer-ho amb la nostra llengua, contribuint decididament  a la normalització lingüística i enriquint els coneixements de la nostra gent.

Reconèixer el paper de l’església com a propietària de la capçalera de la revista i valorar el paper desenvolupat de tots i cada un dels rectors d’aquesta parròquia i agrair-los el suport donat a la publicació avalant els valors en que va ser concebuda  i que avui ens permet estar orgullosos de que BONA PAU estigui de festa.


Ens satisfà el compromís mensual d’aquelles persones que altruistament reparteixen la publicació a cada una de les cases del nostre municipi, i donar-los coratge i ànims, per seguir donant exemple a una societat massa vegades poc compromesa amb el col·lectiu.

Estimats Montuirers i amics de BONA PAU, dir-vos que si sorprèn que una publicació local arribi al seixanta aniversari, més encara si aquesta ho ha fet de la mà del seu únic director, n’ONOFRE ARBONA, persona que durant molts d’anys va compaginar la feina professional de docent amb la de la direcció de la revista, i que avui sorprèn  la seva joventut amb el coneixement de les noves tecnologies i la seva voluntat per a seguir prosperant en totes aquelles innovacions que l’ajudin a seguir millorant.

N’ONFRE ARBONA sinònim de BONA PAU, i que va arribar eventualment  com a coordinador de la revista  per un any, i en du seixanta, i  ha sabut adaptar-se al pas dels anys i  d’una manera austera, compromesa, meticulosa, pulcre i sempre cercant el pols del nostre poble ha dedicat seixanta anys de la seva vida a l’honorable feina  de cultivar el periodisme més proper.

Segurament la publicació no escaparà a la voluntat de modernitzar-la i d’adaptar-la als temps d’avui, però  el professor ARBONA baix la serietat, el rigor, la transparència...  ens ha donat la millor lliçó de la seva vida  i estam obligats a tenir-la sempre present  aquells que desitgem la seva continuïtat.

Parlant de continuïtat i futur, m’agradaria deixar palès el recolzament de tot el poble a la persona d’en JAUME MARTORELL FULLANA com a digníssim continuador de la feina feta per n’ONOFRE ARBONA, en JAUME nascut el mateix any que la revista,  i després de demostrar el seu compromís amb el municipi participant  amb la societat de caçadors, club columbòfil, col·laborador de la publicació i persona reconeguda i admirada dins el nostre municipi, estic segur que lluny de dubtar de la continuïtat de la publicació, baix la seva responsabilitat  seguirà caminant ben ferma consumint anys de reputació i  guardant  gelosament el seu llegat.


Per tant, la satisfacció és doble, per una part l’aniversari seixantí de BONA PAU, i per l’altre, que contemplem el futur amb esperança  i optimisme, i segurs que aquell repte iniciat el gener de l’any 1952 per D. BERNAT MARTORELL tindrà durada.

Per acabar, dir-vos que n’ONOFRE ARBONA és una d’aquelles persones que ha deixat i seguirà deixant petjada en el nostre poble, amb el seu compromís, la seva dedicació, la seva constància  i sobretot amb sentit comú,  Montuïri es sent orgullós  tant de n’ONOFRE com de tots voltros, que junts heu fet que BONA PAU  fos un dels elements més singulars que ens a fet creixer  com a poble.

Per tant, des de l’Ajuntament felicitam a  BONA PAU i seguirem apostant perquè entre tots continuem escrivint la nostra història.

Molts d’anys, BONA PAU.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

DUES CARES D'UN MATEIX MÓN

  Dins la calidesa de les festes nadalenques, en aquest període que s'estén des de la segona festa fins a la nit de Cap d'Any, cada any trob un moment per reflexionar sobre l'any que acaba. Aquesta reflexió no sempre és tan positiva com un desitjaria quan comença l'any. Precisament per les dates en què ens trobam, em venen al cap pensaments que uneixen la celebració d'aquests dies amb la religió, les arrels cristianes de la nostra forma de ser i la nostra cultura. Aquesta interconnexió, profundament arrelada en la nostra història i identitat, es reflecteix en tot, des de les nostres tradicions fins a la nostra personalitat més individual. En aquests temps de canvi i incertesa, on els valors semblen esvair-se davant l'empenta de noves ideologies suposadament progressistes, sent una responsabilitat especial en preservar i celebrar aquesta herència. La cultura és un riu viu que flueix des del passat cap al futur, alimentat també per les aigües de la religió del

Reflexions d’un diumenge ple de responsabilitat i compromís

Aquest diumenge, a tot Espanya, com a Balears també, una bona part del poble s’ha manifestat. És en aquest context, marcat per les veus del carrer i les proclames dels nostres líders, que em sent interpel·lat a reflexionar sobre el pols vibrant de la nostra societat. Els esdeveniments d’avui, on milers han marxat a l'uníson a la crida de la nostra presidenta del PP de Balears, Marga Prohens, i també del president del Partit Popular a nivell nacional, guanyador de les darreres eleccions, no són sinó la manifestació palpable d'un sentiment que ressona en cada racó de les nostres illes. La meva ploma és la d’un responsable polític guiat per la responsabilitat i el compromís amb els seus electors, que no pot romandre indiferent davant la marea de veus que demanen ser escoltades. Per tant, és amb un profund respecte per aquesta expressió de la voluntat popular i amb el desig de contribuir al diàleg constructiu que compartesc aquestes línies. No solament per oferir una anàlisi pe

Cap a una inclusió més plena i respecte per la diversitat

Dia 27 de febrer, abans del plenari de cada dimarts, vaig assistir a l’acte institucional de presentació d’un cupó de l’ONCE amb motiu de la celebració del canvi constitucional que ha permès substituir el terme disminuït pel de discapacitat a la nostra carta magna. Aquest acte va simbolitzar un moment històric, reflectint el compromís de la nostra societat cap a una inclusió més plena i el respecte per la diversitat. La tercera modificació constitucional, després de la de 1992 i 2011, ha vengut a reconèixer que el llenguatge, igual que la vida mateixa, està en constant evolució. Allò que en un moment donat pot ser considerat un terme apropiat, amb el temps pot adquirir connotacions que el tornen inadequat o fins i tot ofensiu. Això no vol dir que al 1978 els nostres constituents utilitzassin termes inadequats intencionadament, sinó que amb el pas dels anys i l'evolució social, alguns dels seus termes han perdut la seva adequació o el seu significat original. Aquest canvi legi