Hi ha moments en què el diàleg fa història. I aquest n’és un.

En un context global marcat per la crispació i la polarització, el sector turístic de les Illes Balears ha donat una lliçó de maduresa i responsabilitat col·lectiva. La patronal hotelera  i el sindicat UGT han estat capaços d’assolir un acord que no només evita un conflicte, sinó que obre la porta a una nova etapa de confiança i reconeixement mutu.

Aquest consens per al nou conveni d’hostaleria, teixit entre dues parts aparentment enfrontades, marca un abans i un després en les relacions laborals del principal motor econòmic de les Illes. I tot això, sense perdre de vista que darrere la negociació hi ha hagut un clima polític favorable, marcat per la voluntat de l’Executiu autonòmic de prioritzar el diàleg social, de respecte i reconeixement els agent implicats i sempre allunyar-nos de la intervenció d’èpoques anteriors. No és cap secret que la conselleria de Turisme ha apostat decididament per un escenari de pau social i estabilitat institucional, que avui es fa realitat.

La imatge de la signatura i l’encaixada de mans entre Javier Vich i José García Relucio, líders respectius de la Federació Hotelera i d’UGT, posa punt final a setmanes de tensió que no beneficiaven ningú: ni treballadors, ni empresaris, ni –per descomptat– la imatge d’una comunitat que viu, en bona mesura, del seu prestigi com a destinació turística.

No han estat dies fàcils. Malgrat les diferències inicials –amb mobilitzacions anunciades fins i tot a l’aeroport de Palma, en plena temporada alta– ambdues parts han sabut fer una passa endavant i deixar enrere exigències inassolibles. La negociació ha estat un exemple de generositat i responsabilitat, que avui es tradueix en un acord històric: una pujada salarial del 13,5 % en tres anys per als gairebé 200.000 professionals del sector. Mai en aquest segle s’havia pactat un increment d’aquesta magnitud ni amb una celeritat similar.

Però aquest acord és molt més que xifres. És la prova que l’èxit turístic pot i ha de traduir-se en prosperitat compartida. Que darrere les estadístiques d’arribades i ocupació hi ha persones que hi posen l’ànima, el temps i l’esforç. El nostre turisme és una indústria robusta i admirada, però també humana i arrelada, i avui fa un pas decidit cap a una justícia laboral més digna.

Com a conseller de Turisme, no puc sinó felicitar sincerament tant la patronal com el sindicat per haver estat a l’altura de les circumstàncies i haver prioritzat la pau social per damunt de les diferències. Però també cal reconèixer l’aposta ferma del Govern, liderat pel Partit Popular, per una estratègia de contenció i gestió responsable del turisme, que ha creat les condicions per al diàleg i l’entesa. La limitació de places turístiques, la lluita contra l’oferta il·legal i l’aposta per la qualitat enlloc la quantitat han servit de marc perquè els agents socials poguessin negociar sense pressions externes ni ingerències polítiques.

Aquest acord també ens interpel·la com a societat. Ens recorda que el progrés econòmic ha d’anar sempre de la mà del progrés social. Que el benestar col·lectiu no es pot construir només sobre bones estadístiques, sinó sobre condicions laborals dignes i reconeixement a la feina ben feta. En aquest sentit, la maduresa demostrada per empresaris i sindicats és un exemple que val la pena posar en valor.

De fet, aquest model de diàleg i col·laboració hauria d’inspirar altres àmbits. Hem de fugir de la cultura del conflicte i avançar cap a una cultura de l’acord, on les diferències siguin una oportunitat per trobar solucions creatives i útils per al conjunt de la ciutadania.

La lliçó d’avui és clara: el diàleg social funciona quan es practica amb respecte i confiança. Les administracions, si sabem escoltar i donar marge als agents socials, podem ajudar a crear escenaris d’estabilitat. Aquest Govern n’és conscient, i per això mantindrem la mà estesa i continuarem treballant per fer de l’acord i el respecte institucional la norma, no l’excepció.

Perquè quan guanya el diàleg, guanyem tots. I perquè la millor manera de protegir el nostre principal motor econòmic és protegir, també, les persones que el fan possible cada dia.