Èxits, projectes i desafiaments. Així resumiria el balanç d’aquests cent i busques dies de govern. Complir 100 dies davant d'un equip com és el Turisme, Cultura i Esports és una fita significativa, un capítol que marca el començament d'un viatge llarg i desafiador, un viatge per transformar promeses en accions, per forjar un camí cap a un futur millor.
Ha estat un període de prova i conèixer, d'esperances i desafiaments, però sobretot l’he viscut personalment com un moment de profunda importància. Imagín la imatge un mariner que, en assumir el timó d’un vaixell a alta mar, s’enfronta a un oceà d’incertesa. Durant els primers 100 dies, es traça un rumb que influirà en la direcció del viatge. La responsabilitat d'un conseller en aquest període és similar: Aquests primers cent dies són una oportunitat per demostrar determinació i empatia, i això és el que hem intentat fer. Amb una gran predisposició a escoltar i amb ganes d’aprendre, ens hem reunit amb tots aquells que ens ha volgut visitar per explicar-nos la seva situació, i humilment he de dir que m’he sentit molt acollit pels diferents sectors.
Des d’aquell 10 de juliol en què vaig ser nomenat per la presidenta Prohens com a responsable de les àrees de Turisme, Cultura i Esports, he escoltat centenars de col·lectius vinculats als tres sectors que m’ocupen. M’han expressat projectes i idees, però també preocupacions per la situació viscuda durant els darrers anys. Especialment a l’àmbit cultural, són molts els problemes que se m’han traslladat. En primer lloc la inexistència d’una llei d’indústries culturals, que doni claredat normativa al sector i el mal funcionament de l’Institut d’Indústries Culturals (ICIB). Entenc aquesta institució com un element de promoció de les diferents disciplines artístiques i culturals, amb la mirada posada en la internacionalització de la producció cultural, mitjançant —per què no— sinergies amb el sector turístic. Perquè què pot ser més atractiu per a un turisme de qualitat que una oferta cultural seriosa?
En aquest mateix context, comptam amb una riquesa inigualable, com és l’Orquestra Simfònica de Balears. La seva projecció internacional, molt minvada en els darrers anys, ha de ser i serà la carta de presentació de Balears en el món. Tot això unit a la construcció de la nova seu, la Caixa de Música, que serà un referent internacional com a espai escènic musical, i el primer edifici públic d’una orquestra a Espanya, amb una forta col·laboració públicoprivada.
L’Institut d’Estudis Baleàrics és un altre dels projectes il·lusionants que se’m presenta: És la institució competent en matèria de foment i de formació lingüística. Tot mantenint allò que ja funciona, quant a les subvencions per al foment de la llengua, ens proposam crear una nova línia destinada a elaborar materials divulgatius per aprendre català a les nostres illes. Hem hagut de començar la tasca gairebé de zero, ja que no existia cap tipus de previsió d’actuacions en matèria de política lingüística per als darrers trimestres de 2023, però ho farem amb la màxima diligència i il·lusió.
Hem trobat entrebancs, és cert, però miram al futur, i aquest no és un altre que promocionar les illes com a destinació de turisme cultural —impulsant el binomi turisme-cultura—, amb l’impuls i suport del sector cultural a esdeveniments internacionals del sector, per a la difusió de la producció cultural de les illes i l’atracció d’una demanda de major qualitat.
D’igual forma, l’esport, a través de les grans cites i competicions que se celebren anualment —i altres que s’hi puguin afegir— constitueix un valuós recurs per a la desestacionalització.
I ho he dit moltes vegades: Tant el meu equip com jo tenim un full de ruta clar per al sector turístic, que passa per fixar-ne l’acció a mitjà i llarg termini, i amb uns horitzons ineludibles: la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental, la millora de la qualitat del destí, l’augment en valor i la competitivitat.
Estam parlant, no ho oblidem, de la principal indústria de la nostra comunitat, així que les polítiques que l’han de guiar requereixen seny, seguretat i decisions. Aquestes darreres, m’he compromès en múltiples ocasions que venguin de diferents bandes: del sector, dels agents implicats en turisme i fins i tot dels ciutadans i veïns dels principals focus turístics. I lluitar decididament contra el missatge turismofòbic que s’ha transmès en els darrers anys fins i tot des de les administracions, i que tant de mal ha fet a aquesta indústria puntera en el món. El sector turístic, el mateix turista, no es mereixen ser tractats d’aquesta manera. Sens dubte hi ha aspectes que cal millorar per alleugerir aquesta percepció, i aquí ens hi trobaran fent feina.
Per dur-ho a terme hem hagut de reflexionar d’on ens trobàvem i com havíem arribat aquí, i crec que és bo recordar que la situació turística que avui tenim ve marcada per la gestió que s’ha duit als anteriors governs del Pacte i que es resumeix en una xifra: L’augment de 115.000 places, gairebé un 25% del total. I tot això sense comptabilitzar una oferta il·legal que desgraciadament sabem que existeix i contra la qual posarem totes les eines per perseguir-la i erradicar-la.
Els nostres projectes de futur? Elaborar una nova llei turística: Pactada, sense imposicions, amb visió de futur sobre l’oferta i la demanda i, sobretot, perdurable en el temps. Tenim molt clar on volem arribar: Fer una llei que mantengui el millor de les normatives precedents, en absoluta coordinació amb els consells insulars i els agents socials i reduint la càrrega burocràtica i de procediments. I tot va encaminat a l’objectiu que esmentava abans: Apostar decididament per la qualitat permanent de l’oferta i el destí.
“El canvi és ara” és el lema amb què el meu partit es presentà a les eleccions del passat mes de maig, i això passa per canviar o millorar allò que no funciona. El mal anomenat Decret d’Excessos n’és una mostra. És unànime l’opinió que cal modificar profundament aquesta norma, donant contingut a conceptes jurídics imprecisos que en dificulten l’aplicació, apostant per experiències de formació per a treballadors turístics i campanyes de prevenció i conscienciació als països d’origen. Les imatges negatives del nostre destí que desgraciadament aquest estiu s’han fet virals no corresponen a la realitat del que som i el que volem oferir.
Però no tot és desafiament en aquests 100 dies. També és un moment de celebració, una ocasió per recordar el poder de la democràcia i la capacitat d’un govern per canviar vides. És un recordatori que els èxits són possibles quan es treballa en equip, quan s’escolten les veus de la comunitat i es construeix un futur junts. En aquests cent dies hem plantat les llavors del que vendrà després: polítiques públiques que modelaran la societat, inversions que impulsaran l'economia i decisions que afectaran les generacions futures.
Un govern que celebra els primers 100 dies celebra un compromís amb la construcció d'un demà millor. Perquè, al final del camí, puguem mirar enrere i sentir-nos orgullosos del que hem aconseguit plegats.
Jaume Bauzà MayolConseller de Turisme, Cultura i Esports
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada