Passa al contingut principal

Partit Popular: Anem x més feina

Aquestes paraules que diré tenen la intenció d’unir i no de separar, de sumar i no restar. Les dic amb responsabilitat, però sense oblidar la posició dèbil i d’humilitat amb que pertoca fer-ho a un batle que ha estat derrotat a les urnes. Les dic des de l’estimació i amb molt de respecte pel Partit Popular, batles i regidors (guanyadors o no), i també, cap al nostre President.

Per orientar la meva postura, començaré dient que –com altres- estic d’acord no només amb el procés marcat pel President dins la Junta Regional del passat 27 de maig, sinó també convençut de que qui regula aquesta qüestió son els Estatuts, i no els dinars mensuals d’un grup d’amics com som.

Tots tenim responsabilitat del tsunami electoral sofert. Uns per callar, altres per no escoltar, però tots responsables. Els que hem perdut tenim l’obligació de posar el càrrec a disposició dels afiliats, molts, com jo mateix, estic segur que ja ho han fet, i altres segurament que ho faran. Però mai no tendrem la legitimitat moral de demanar el cap de ningú si no som capaços de posar el nostre damunt el piló.

Per aquesta nova etapa, crec que la fredor i la serenor a l’hora de prendre decisions són un valor afegit, i per això el procés anunciat pot ésser una bona eina per tenir un debat intern damunt quines han de ser les millors persones per encapçalar la més gran organització política de la comunitat.

Si volem que surti bé no hi ha d’haver pressions, ni tant sols electorals a curt termini, tampoc tuteles interessades que dificultin l'enorme responsabilitat de posar el partit a l’abast dels ciutadans. No valen excuses, hem de frenar el debilitament del partit i fer passes per superar rancors, malentesos, bregues, i recuperar la gent que hem pogut ofendre aquests anys de govern.

El ventall del centre dreta s´ha de tornar obrir, la necessitat de conviure diferents sensibilitats és un valor que hem de recuperar. Tots hi tenim a dir. Si no és així l´espai polític que sempre havíem ocupat l’haurem de compartir amb altres.

El procés ha de tornar posar el partit al costat de la gent però també jove, nova i a la vegada capaç d’escoltar els més experimentats. Integrador amb aquells que s'han vist forçats a deixar les sigles per simples imputacions administratives. També humà, tolerant, i molt responsable amb la defensa de la nostra identitat i dels valors diferenciadors.

La cita electoral i sobretot la Junta Directiva del 26 de maig hauria de servir per posar el comptador a zero, per aprendre i no repetir els errors del passat. També, emperò, tenir el seny i el respecte suficient per acompanyar fins el darrer moment als que han anunciat la sortida de la política pel bé del partit.

Deman seny, comprensió, reflexió i respecte per tots, recuperar persones molt vàlides que avui no són amb nosaltres, superar els retrets i fer cas al que es diu als estatuts del partit.

Aquest és el pensament, humil, d’un batle que aviat serà ex batle, que va assistir a la junta regional i va callar com tots, i que pocs dies després va assistir al dinar d’amics batles al Solleric de Felanitx, i vaig expressar el meu parer, i crec que com tots, vaig errar el lloc.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

DUES CARES D'UN MATEIX MÓN

  Dins la calidesa de les festes nadalenques, en aquest període que s'estén des de la segona festa fins a la nit de Cap d'Any, cada any trob un moment per reflexionar sobre l'any que acaba. Aquesta reflexió no sempre és tan positiva com un desitjaria quan comença l'any. Precisament per les dates en què ens trobam, em venen al cap pensaments que uneixen la celebració d'aquests dies amb la religió, les arrels cristianes de la nostra forma de ser i la nostra cultura. Aquesta interconnexió, profundament arrelada en la nostra història i identitat, es reflecteix en tot, des de les nostres tradicions fins a la nostra personalitat més individual. En aquests temps de canvi i incertesa, on els valors semblen esvair-se davant l'empenta de noves ideologies suposadament progressistes, sent una responsabilitat especial en preservar i celebrar aquesta herència. La cultura és un riu viu que flueix des del passat cap al futur, alimentat també per les aigües de la religió del

Reflexions d’un diumenge ple de responsabilitat i compromís

Aquest diumenge, a tot Espanya, com a Balears també, una bona part del poble s’ha manifestat. És en aquest context, marcat per les veus del carrer i les proclames dels nostres líders, que em sent interpel·lat a reflexionar sobre el pols vibrant de la nostra societat. Els esdeveniments d’avui, on milers han marxat a l'uníson a la crida de la nostra presidenta del PP de Balears, Marga Prohens, i també del president del Partit Popular a nivell nacional, guanyador de les darreres eleccions, no són sinó la manifestació palpable d'un sentiment que ressona en cada racó de les nostres illes. La meva ploma és la d’un responsable polític guiat per la responsabilitat i el compromís amb els seus electors, que no pot romandre indiferent davant la marea de veus que demanen ser escoltades. Per tant, és amb un profund respecte per aquesta expressió de la voluntat popular i amb el desig de contribuir al diàleg constructiu que compartesc aquestes línies. No solament per oferir una anàlisi pe

Cap a una inclusió més plena i respecte per la diversitat

Dia 27 de febrer, abans del plenari de cada dimarts, vaig assistir a l’acte institucional de presentació d’un cupó de l’ONCE amb motiu de la celebració del canvi constitucional que ha permès substituir el terme disminuït pel de discapacitat a la nostra carta magna. Aquest acte va simbolitzar un moment històric, reflectint el compromís de la nostra societat cap a una inclusió més plena i el respecte per la diversitat. La tercera modificació constitucional, després de la de 1992 i 2011, ha vengut a reconèixer que el llenguatge, igual que la vida mateixa, està en constant evolució. Allò que en un moment donat pot ser considerat un terme apropiat, amb el temps pot adquirir connotacions que el tornen inadequat o fins i tot ofensiu. Això no vol dir que al 1978 els nostres constituents utilitzassin termes inadequats intencionadament, sinó que amb el pas dels anys i l'evolució social, alguns dels seus termes han perdut la seva adequació o el seu significat original. Aquest canvi legi