Passa al contingut principal

RESPOSTES

Una vegada més, i aquesta vegada més que mai, em veig amb la necessitat de respondre una sèrie d’acusacions que s'han fet darrerament dins aquestes pàgines damunt la gestió del nostre ajuntament.

El grup Socialista ens acusa de no acabar les Normes Subsidiàries. Això ja és massa. Fa SIS ANYS l’Ajuntament va firmar un conveni amb el Consell de Mallorca, presidit en aquell moment per la il·lustre presidenta del PSOE Sra. Armengol. Allà el Consell del pacte de progrés assumí l’obligació de fer totes les feines tècniques fins a la aprovació definitiva de les normes. Inclús havia de resoldre les al·legacions i el Plenari només havia de dir “si”. Ells mateixos varen posar el termini que necessitaven: tres anys. No tot-hom ho sap, però si ho saben els socialistes: aquesta obligació la varen incomplir completament. Tant, que l’Ajuntament ha duit l’incompliment del conveni als tribunals.  

També parlen del polígon. Aquest tema ha estat aturat molt de temps per la Justícia. Un particular, en defensa del que creia eren els seus drets, va posar plet que només fa dos anys fou resolta pels tribunals. L’Ajuntament no hi podia intervenir, i tot i amb això jo personalment vaig intentar facilitar l’acord de llevar el citat contenciós i poder seguir la tramitació municipal. Avui, aquesta tramitació pel que fa a l’Ajuntament ja s’ha acabada i ara toca al Consell de Mallorca aprovar el pla parcial definitivament.

Tornen a parlar del rebuig de la moció presentada per aquest grup damunt la col·laboració en la recuperació dels cossos dels montuïrers assassinats i l’exhumació dels cossos dels quatre campaners morts al cementiri de Montuïri. És penós que s’usi més aquest tema per rèdits polítics: aquest equip de govern està a la disposició de qualsevol familiar d'aquells que moriren desgraciadament assassinats, siguin de Montuïri ò de fora. I per molt que ens vulguin acusar d’ésser còmplices dels assassins, el fet és que fins ara cap familiar ens ha demanat ajuda en aquest sentit. Sí -en canvi- han vingut col·lectius que interessadament volen fer veure que uns són els bons i d’altres hereus dels dolents, i a la pràctica no s’amaguen de donar a entendre que aquests darrers som jo i els que em donen suport. No, amics, ja basta d’això: un vot favorable per fer política amb una qüestió tan sensible, mai el donarem; en canvi, una ma estesa per aquells més pròxims a qualsevol víctima de qualsevol conflicte, sempre.


El grup PSM que s’omple la boca de paraules com promoció econòmica i participació ciutadana. Però... els hauré de recordar que no donaren suport el projecte de promoció turística, eina que ha de servir per posar en valor tots aquells elements amb interès turístic i cultural que puguin ajudar a enriquir l’economia del nostre municipi? A les darreres eleccions, les Europees, ni tan sols es presentaren per fer aquesta defensa. I quant hi són, ben aviat regalen el suport nacionalista al PSOE per sempre anar quantra els mateixos. Dos exemples clars de promoció econòmica i participació ciutadana.

També parlen dels actes culturals de reconeixement de la Sala Mariana. Lo més cert es que el grup de Teatre, mogut per voler rendir homenatge a aquest espai, va anar en primer lloc a l’Ajuntament. Com no ho podria entendre d’altra manera, els donarem suport i ens brindarem a esser els coordinadors; a més, assumírem les despeses que s’ocasionaren. No es un problema de medalles; creiem que aquestes iniciatives s’han de fomentar  tot el que es mereixen i, encara que tot sempre serà poc, les apreciem i sempre ens trobaran al costat, sigui qui sigui.

Ens donen lliçons de cultura. Sembla mentida haver de rebre lliçons de cultura d’aquest grup quant ells només participen als actes que organitza l’Obra Cultural. Si qualque acte el promou l’Ajuntament,  la seva participació sempre és escassa o nul·la. I si de vegades jo mateix he intentat participar ben convençut de l’ús de la llengua i altres manifestacions culturals en actes que he considerat bons i sans, no han faltat les persones que m’han assenyalat com ‘dels altres’ i que estava fora de lloc.

Montuiri es l’únic municipi del pla de Mallorca que té obert cada dia un museu, un municipi que té posades unes messions clares i fermes en el lligam Prehistòric-Turístic pel manteniment de Son Fornés; dins poc temps tindrem a l’espai del Molinar, una sala polivalent, un arxiu municipal i la biblioteca; aquest és el municipi que no  te cap problema d’utilitzar la nostra llengua sempre, sense vergonya, i amb això pengen pancartes dient que sóc un traïdor.

No, amics, els és igual si usam la llengua, si organitzam o patrocinam actes culturals, o si participam o no en els seus, tamateix tenen estereotipat com a veritat absoluta que nosaltres som els enemigs de la cultura, del territori, de la llengua, fins i tot del patrimoni o de les festes i tradicions.


Aquesta política cultural, a més, té un lligam com ja deia amb el “Pla de desenvolupament Turístic de Montuïri”. A la cultura que ens fa únics l’hem de donar a conèixer  perquè es pugui respectar i valorar. I tot i que això és bo d’entendre, el grup PSM no ens ha donat suport ni amb això que suposa donar a conèixer que som i d’on venim. No val resumir que la política cultural de l'Ajuntament amb un fet puntual d’unes cadires a plaça en lloc de als graons. Ens hem de banyar i –com des de Montuïri hem fet els populars- defensar el que és bo encara que de vegades no sigui el que políticament convé.

I això enllaça amb l’apartat on es diu que l'Ajuntament no ha fet res per evitar que la xarxa comercial i industrial de Montuïri anés desapareixent. Idò, perquè no donen suport a les iniciatives que com equip de govern aportam? Perquè les proposa o coordina o patrocina l’equip de govern? Clar que si. Es tracta de ‘a aquest ni aigua’. Estic segur que no hi ha cap municipi on es donin més facilitats per obrir un negoci; parleu amb els propietaris dels bars i botigues; demaneu-ho als mecànics, immobiliàries ó fusteries oberts recentment i vos diran si els hem donat llum o fum. Demaneu als impulsors del polígon i sabreu si han rebut el suport d’aquest batle i el seu equip o si els hem deixats tot sols.

Aprofit per dir que en aquesta qüestió crec és faria un bon favor els comerços i empreses del poble, si enlloc de criticar tant és consumís i encomanéssim les feines a aquelles tendes o professionals que cotitzen aquí per fer-les. Ja basta de demagògia i donem –tots- més exemple de consum local i responsable.

També voldria tenir unes paraules pel president de l’associació de gent gran. Recentment, mogut per una gelosia on jo no hi tinc res a veure, ha fet servir aquestes pàgines per recriminar-me actituds que mai he tingut cap a ell ni cap al col·lectiu que representa. Que em digui sinó quin NO ha sortit de la meva boca quant ha vingut per demanar-me ajuda ó suport per la seva gent o pels actes que ha organitzat.

Per acabar voldria afegir que no hauria d’ésser el meu estil el rebatre els articles publicats per les altres formacions, però davant tanta crítica demagògica, m’he de callar? No serà així. Estic a disposició de totes i tots per demostrar tot el que he escrit en aquest espai de Bona Pau.

Salut per tots!!



Jaume Bauçà Mayol

President Junta local Partit Popular Montuiri

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

DUES CARES D'UN MATEIX MÓN

  Dins la calidesa de les festes nadalenques, en aquest període que s'estén des de la segona festa fins a la nit de Cap d'Any, cada any trob un moment per reflexionar sobre l'any que acaba. Aquesta reflexió no sempre és tan positiva com un desitjaria quan comença l'any. Precisament per les dates en què ens trobam, em venen al cap pensaments que uneixen la celebració d'aquests dies amb la religió, les arrels cristianes de la nostra forma de ser i la nostra cultura. Aquesta interconnexió, profundament arrelada en la nostra història i identitat, es reflecteix en tot, des de les nostres tradicions fins a la nostra personalitat més individual. En aquests temps de canvi i incertesa, on els valors semblen esvair-se davant l'empenta de noves ideologies suposadament progressistes, sent una responsabilitat especial en preservar i celebrar aquesta herència. La cultura és un riu viu que flueix des del passat cap al futur, alimentat també per les aigües de la religió del

Reflexions d’un diumenge ple de responsabilitat i compromís

Aquest diumenge, a tot Espanya, com a Balears també, una bona part del poble s’ha manifestat. És en aquest context, marcat per les veus del carrer i les proclames dels nostres líders, que em sent interpel·lat a reflexionar sobre el pols vibrant de la nostra societat. Els esdeveniments d’avui, on milers han marxat a l'uníson a la crida de la nostra presidenta del PP de Balears, Marga Prohens, i també del president del Partit Popular a nivell nacional, guanyador de les darreres eleccions, no són sinó la manifestació palpable d'un sentiment que ressona en cada racó de les nostres illes. La meva ploma és la d’un responsable polític guiat per la responsabilitat i el compromís amb els seus electors, que no pot romandre indiferent davant la marea de veus que demanen ser escoltades. Per tant, és amb un profund respecte per aquesta expressió de la voluntat popular i amb el desig de contribuir al diàleg constructiu que compartesc aquestes línies. No solament per oferir una anàlisi pe

Cap a una inclusió més plena i respecte per la diversitat

Dia 27 de febrer, abans del plenari de cada dimarts, vaig assistir a l’acte institucional de presentació d’un cupó de l’ONCE amb motiu de la celebració del canvi constitucional que ha permès substituir el terme disminuït pel de discapacitat a la nostra carta magna. Aquest acte va simbolitzar un moment històric, reflectint el compromís de la nostra societat cap a una inclusió més plena i el respecte per la diversitat. La tercera modificació constitucional, després de la de 1992 i 2011, ha vengut a reconèixer que el llenguatge, igual que la vida mateixa, està en constant evolució. Allò que en un moment donat pot ser considerat un terme apropiat, amb el temps pot adquirir connotacions que el tornen inadequat o fins i tot ofensiu. Això no vol dir que al 1978 els nostres constituents utilitzassin termes inadequats intencionadament, sinó que amb el pas dels anys i l'evolució social, alguns dels seus termes han perdut la seva adequació o el seu significat original. Aquest canvi legi