El Partit Popular en el plenari de Febrer

 

És novament un gust per jo, dirigir-me des d’aquestes pàgines a tots vosaltres per donar compte de la darrera sessió plenària a l’Ajuntament, el passat dia 6 de Febrer.

Després de donar compte dels decrets i les comunicacions de batllia, es va tractar la modificació de dues normes.

La primera modificació té com a referència el cementiri. Pareix que hi ha consens en que es necessari eixamplar el cementiri, donada la demanda insistent per part dels usuaris. Per això, és fa necessària la classificació de la part afectada des de sol de rústic a sistema general d’equipament funerari i en aquest sentit es va aprovar. La segona modificació era referent a una franja de vora la carretera Ma-3210, que passava així de sol rústic a sistema general d’ espai lliure públic.  Ambdues modificacions de normes, una provisional i l’altre inicial, s’aprovaren per unanimitat dels assistents.

També hi va haver unanimitat del plenari en relació a un reglament de funcionament del Local Jove, consens que s’aconseguí després d’introduir-se uns suggeriments dels partits de la oposició.

Però no en tot va haver-hi unanimitat. En concret, quant es va debatre la moció presentada curiosament pel Partit Socialista Obres i Espanyol referent a la seva pretensió d’aprovar la senyera quadribarrada com ha  símbol d’interès local. Molt se n’ha parlat d’aquest tema als medis de comunicació, i moltes de vegades sense “tò ni sò”. La llei sobre l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears preveu en el seu article 2 quins son els símbols oficials de les Illes Balears, i entre ells s’hi recullen com no podia ésser d’altra manera les banderes, les ensenyes, els escuts i altres símbols distintius acordats per les corporacions locals.

Anys enrere, concretament el dia 28 d’Octubre de 1986, es va aprovar –i aquella vegada sí que per unanimitat, inclosos els vots del PP, PSM i PSOE- “... la Bandera Municipal de Montuïri, el diseny de la qual ve determinat per les següents caracteristiques i dimensions: Estarà formada per 4 franges vermelles sobre fons groc, ocupant la mateixa amplària les franges vermelles i espais grocs; al centre i ocupant les dues franges centrals vermelles estarà situat l’escut de Montuïri, format per una flor de lis vermella empotrada en una muntanyola color terra i tot sobre un fons de color d’argent.”

I des de llavors aquesta és l’ensenya del nostre poble, assumida íntegrament i sense manipulacions per tots els regidors representants de la voluntat popular, amb la participació activa del PSOE i del PSM. Per això no es pot entendre ni compartir que ara, els mateixos partits que abans proposaren i aprovaren amb tots els demés l’ensenya Montuïrera, proposin com a símbol local la mateixa ensenya prescindint de l’escut del nostre municipi. Es aquesta l’estima que tenim als símbols del poble que ens ha vist néixer? Em deman si l’interès en utilitzar la       quadribarrada a llocs on la norma no ho permet  justifica prescindir de l’escut montuirer, la presència del qual fa que precisament les franges vermelles i grogues llueixin esplendorosament en el cor de tots els ciutadans de Montuïri, sense excepció. Sincerament, hi no hi ha por a equivocar-nos en dir que tots els montuirers ens sentim identificats amb la bandera amb l’escut, no es ni d’aprop tant clar que la senyera catalana sigui una de “... les banderes, les ensenyes, els escuts i altres símbols distintius” del nostre poble. La Senyera, bandera de Catalunya, no és un símbol distintiu de Montuïri ni pot tractar-se-la, en parlar de Montuïri, per igual.

Estam convençuts que els lligams que ens uneixen a l’estandart català arriben al cor dels montuïrers. Afirmam que les quatre barres vermelles sobre fons groc tenen un contingut cultural i històric indubtable i vinculat al nostre poble. Justament per això, aquestes varen fer-se presents per unanimitat com a element propi de caràcter cultural i popular, i ja és recolliren com a fons de la nostra bandera a aquell acord d’Octubre del 1986 al que ens hem referit. Però una cosa és aquest reconeixement dels lligams que sense cap dubte ens uneixen els pobles de l’antiga corona d’Aragó, i altra ben distinta es que les ensenyes d’un i altra col·lectiu siguin equivalents a nivell d’ordenació municipal.

Per això, el nostre vot fou de rebuig a la  totalitat de la moció,  no permetent que oficialment la senyera sigui símbol propi de Montuïri.

Seguidament, passàrem a debatre una altre moció sobre un pacte local a favor dels drets sexuals i reproductius. Aquesta qüestió és referent a l’avantprojecte de llei damunt l’avortament. El nostre grup va advertir que aquest només era un avantprojecte, susceptible de modificacions per part dels diferents grups de parlament espanyol. De totes maneres considerarem que sí que hi  havíem de fer unes quantes puntualitzacions.

Des de l’equip de govern no tenim por a dir que no estem d’acord amb tot el que diu el projecte presentat respecte a la interrupció de l’embaràs, essent un clar exemple els casos en que hi ha malformacions del fetus. En aquest sentit, pensam que  la llibertat de decidir de les dones -sobretot en aquesta qüestió- ha d’esser molt més àmplia. Però tampoc estam d’acord amb les penes de  presó per aquelles dones que avortin fora dels terminis legals i que no puguin pagar la multa, cosa que sí fa l’actual llei de 2010; com tampoc estem d’acord en que nines i dones menors de 18 anys hagin de tenir l’autorització  dels pares per posar-se un ‘pírcing’, però no per avortar.

Per tot això, El nostre vot fou d’abstenció, esperant que els diferents grups que ens representen al congrés del diputats facin les seves aportacions,  i que aquest projecte de llei presentat sigui convenientment modificat i és pugui aprovar amb el màxim consens possible.

Seguidament es feren els precs i preguntes, despres aixecarem la sessio.