Passa al contingut principal

El Partit Popular en el darrers plenaris


Ens tornam retrobar en aquestes pàgines per informar-vos dels darrers
plenaris que han tengut ocasió de celebrar-se: dia 25 de Març i el 4
d,Abril.
El primer d’aquest, extraordinari, fou on es varen  debatre els
pressuposts per l’any 2013. En aquest sentit dir-vos que varen ésser
aprovats per majoria del nostre grup, l’abstenció del grup socialista
i el vot contrari del PSM. Són uns nombres on tots voldríem que les
inversions fossin majors, nosaltres els primers, el que passa es que
les ajudes  supramunicipals per inversió s’han disminuït a la mínima
expressió, i el que tenim molt clar és que aquest ajuntament no
gastarà un euro més del que ingressarà.
El segon punt fou l’elecció del batle del Puig. Aquí el grup PSM es va
aixecar i van anar-se'n sense votar, no podem entendre que quant
arriba l’ocasió de manifestar el desacord amb l’equip de govern
aquests s’aixequin i abandonin. En el punt anterior (Pressuposts) molt
més transcendent per la gestió municipal, votaren en contra i
manifestaren les seves raons, encara que escasses. Idò en aquest, no.
La responsabilitat de governar és nostra i la volem exercir, i el grup
PSM ho ha d’entendre, quant ells tinguin el vots per fer-ho ho voldran
fer, estic segur.
El plenari de dia 4 d’abril, una vegada donat compte de les
comunicacions de batlia i dels decrets firmats per la meva persona,
vaig expressar les condolències del plenari a la família de Montserrat
Casas, rectora de la UIB i que havia mort recentment. Aquesta sempre
va  col-laborar amb el nostre ajuntament en diverses qüestions que
segur que seran transcendents en el nostre municipi, en el futur.
Seguidament  duguérem a aprovació del plenari tres punts que foren
aprovats  per unanimitat: Execució subsidiària tancament de solars,
creació especial de turisme, ratificació acceptació herència de D.
Sebastià Miralles. També es donà compte de la liquidació del
pressupost del 2012, que ja està tancat.
Dels punts d’aquest plenari el més destacable es l’agraïment per part
de tot el consistori a la família del sacerdot  D.Sebastià Miralles
per la  donació del seu llegat bibliotecari al fons de la biblioteca
municipal. És un fet que cal agrair i que fa encara més admirable
l’extraordinària persona que fou en vida.
Es dugueren a consideració del plenari dues mocions del grup PSM, una
demanant la retirada del projecte de llei de racionalització i
sostenibilitat de l’administració pública i l’altre sol·licitant
l’adhesió a la xarxa de municipis pel Ramon LLull. Aquestes dues
mocions foren rebutjades pel Partit Popular. La primera perquè
consideram molt necessari que es posi ordre dins les competències
locals, autonòmiques i estatals i que aquestes no es dupliquin.
L’altre simplement perquè els municipis no poden estar dins l’Institut
Ramon LLull; els seus estatut no ho permeten, aquest institut està
format per la Generalitat Valenciana i el Govern Balear i es dedica a
la projecció de la llengua i cultura catalana. Això sí, el govern ha
decidit sortir  i es pretén que els Ajuntaments ocupin el seu buit.
Estam convençuts que cada un ha de fer el que li correspon i no es
feina dels ajuntaments la promoció de les llengües més enfora que les
fites del terme.
El PSOE presentà una moció instant el govern que ens pagui tot el que
ens deu. Per coherència a aquesta l’hi donàrem suport, ja que pocs
dies abans havíem enviat un requeriment a cada una de les conselleries
per cobrar la major part del deute que té el Govern i el Consell amb
l’Ajuntament de Montuïri  es d’abans del Maig del 2011.
Res més, quedam a la vostra disposició per qualsevol aclariment ho suggeriment.
                Jaume Bauçà
               President del PP a Montuïri

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

DUES CARES D'UN MATEIX MÓN

  Dins la calidesa de les festes nadalenques, en aquest període que s'estén des de la segona festa fins a la nit de Cap d'Any, cada any trob un moment per reflexionar sobre l'any que acaba. Aquesta reflexió no sempre és tan positiva com un desitjaria quan comença l'any. Precisament per les dates en què ens trobam, em venen al cap pensaments que uneixen la celebració d'aquests dies amb la religió, les arrels cristianes de la nostra forma de ser i la nostra cultura. Aquesta interconnexió, profundament arrelada en la nostra història i identitat, es reflecteix en tot, des de les nostres tradicions fins a la nostra personalitat més individual. En aquests temps de canvi i incertesa, on els valors semblen esvair-se davant l'empenta de noves ideologies suposadament progressistes, sent una responsabilitat especial en preservar i celebrar aquesta herència. La cultura és un riu viu que flueix des del passat cap al futur, alimentat també per les aigües de la religió del

Cap a una inclusió més plena i respecte per la diversitat

Dia 27 de febrer, abans del plenari de cada dimarts, vaig assistir a l’acte institucional de presentació d’un cupó de l’ONCE amb motiu de la celebració del canvi constitucional que ha permès substituir el terme disminuït pel de discapacitat a la nostra carta magna. Aquest acte va simbolitzar un moment històric, reflectint el compromís de la nostra societat cap a una inclusió més plena i el respecte per la diversitat. La tercera modificació constitucional, després de la de 1992 i 2011, ha vengut a reconèixer que el llenguatge, igual que la vida mateixa, està en constant evolució. Allò que en un moment donat pot ser considerat un terme apropiat, amb el temps pot adquirir connotacions que el tornen inadequat o fins i tot ofensiu. Això no vol dir que al 1978 els nostres constituents utilitzassin termes inadequats intencionadament, sinó que amb el pas dels anys i l'evolució social, alguns dels seus termes han perdut la seva adequació o el seu significat original. Aquest canvi legi

Glosa de Resposta a Mateu "Xuri"

En Mateu Xuri ha dit que faig lectura estentissa ell és   tot un erudit de llengua sembla ministre. De sa llengua fa bandera aquest vilero escorat és tant meva com seva sembla li hagi robat. De sa llengua Catalana Ell sempre n,ha viscut I s,hi sabes s,alemanya més li hauria retut. Digau-li en aquest artista que allò que m,han ensenyat és honrar el que as mamat i no ésser tant partidista.