EL MOTIU D’UNA UNIÓ FRUSTRADA

Em  l,idea de donar-vos llum, i en virtut del resultat obtingut amb les negociacions d’unir les dues terceres edats del nostre poble i també de les acusacions que es feren per part del president de la Gent Gran damunt la  meva persona a la darrera assemblea, és el que m’ha duit a dirigir-me a tots vosaltres i contar-vos els fets d’aquesta unió frustrada.

 Fa aproximadament un any, el mateix president que ara ha romput les negociacions i un dels seus directius, em varen visitar a l’ajuntament i comunicaren que era ben hora que les dues  Agrupacions s’unissin i posessin  seny entre tots en aquest dos col·lectius. “Ja em veniu per ses meves!” els vaig contestar. Seguidament em vaig oferir per organitzar una reunió amb  l’associació de Persones Majors i intentar-ho.

 El primer contacte es va produir. Hi foren presents cada un dels presidents acompanyats de dos directius per banda,  la regidora de l’àrea i jo mateix. Aquesta reunió fou molt profitosa i s’acordà demanar amb assemblea si es podien dur endavant les negociacions. Per part de l’ajuntament es suggerí discreció fins que aquestes s’haguessin pronunciat. El primer dilluns vinent, i durant uns quants més, el  president de Gent Gran va fer campanya  per presentar-se a unes futures eleccions, alimentant la desconfiança de la unió. Evidentment de discreció res de res i, davant aquests moviments, les Persones Majors  sospitaren que el  president de Gent Gran enlloc d’unió cercava la submissió.

 La resposta de les dues assembles va esser afirmativa, i una vegada vençuts els recels derivats de les actuacions anteriors, la comissió negociadora va començar a xerrar d’altres qüestions com: pagaments de socis, locals, que el darrer serien les eleccions, etc... Finalment dins una tercera reunió produïda aproximadament dins el mes de juny de 2012, s’acordà donar un temps on les activitats organitzades per cadascuna de les associacions serien obertes a  tots els socis, d’una banda i de l’altre.

 La integració dels socis dins les activitats organitzades per un i altre fou escassa, així i tot, s’anaven donant passes encara que no fossin massa grosses amb l’anhel de la unió dels dos col·lectius de majors. Aquest espai de temps també va servir per refredar les calentures personals d’aquell que feu campanya gairebé tot l’estiu.

 

Atenent-nos a l’acordat, davant Sant Antoni, es varen re-emprendre els contactes. Aquesta vegada, a més de participar els afectats, s’hi afegiren dues persones que sempre han demostrat total predisposició en col·laborar i fer feina a favor de la unió. Es va fer balanç del temps passat i de la sortida conjunta que es feu tant al Consell de Mallorca com al Parlament de les Illes Balears. Donant mostra que l’Ajuntament aposta per la unificació, vaig comunicar que la suma de les subvencions que l’Ajuntament destinaria tant per uns com pels altres l’any 2013, anirien destinades íntegrament a l’organització d’actes, sortides, etc.... conjuntament.

 

Passats quinze dies ens tornarem a veure per analitzar els estatuts i proposar noms per la futura i única associació de tercera edat. Decidirem que les dues persones que l’Ajuntament havia convidat ferien una proposta d’estatuts i aquests serien analitzats posteriorment en comissió ( formada per les dues persones esmentades a més dels dos Presidents de les associacions i altres directius de les dues associacions). Aquesta comissió s’havia d’erigir en Junta Provisional de la nova associació fins que en el plaç màxim d’un any es faría una assemblea conjunta per decidir la nova Junta Directiva.    Seguidament va demanar la paraula el president de Gent Gran i va decidir unilateralment que ell no volia unir-se, es va excusar amb una suposada llista de noms  contraris a aquest fet.  Posteriorment he sabut que eren noms de socis apuntats per anar al dinar de l’assemblea uns quants dies més tard, res tenien que veure amb la decisió adoptada de rompre les negociacions.

 

La decepció va esser total i molt més d’aquells  que l’acompanyaven i no sabien res de la seva decisió, tots quedarem bocabadats i amb una ràbia continguda que es fa difícil d’explicar, s’acabava de malmetre una ocasió única de recompondre la situació. Les raons d’aquesta aixecada de cul només les sap ell, qualcuns les intuïm, i la majoria lamentarem que les terceres edats continuïn dividides. Davant la falta de voluntat d’un dels presidents, es fa impossible continuar.

 Es donava el cas que el primer que va venir demanant la unió, després va cercar la submissió i ara, la continuació de la divisió.

 Es fa molt necessari recordar la dita de l’historiador Escocès Thomas Carlyle “Només en un mon d’homes sincers és possible la unió” i en aquest cas, algú no ha estat el sincer que tots esperàvem.

 Vull agrair d’una manera molt sentida a TOTS aquells que han participat en aquest intent de posar seny, TOTS han demostrat la seva voluntat d’integració, i m’agradaria fer reflexionar aquell a qui n’hi ha faltat perquè doni una explicació pública de les raons que l’han dut a esvair una il·lusió de tot el poble, la qual ell mateix va proposar.