Passa al contingut principal


Destrozan una lápida dedicada a los 22 republicanos víctimas del franquismo
El PP de Montuiri condena y lamenta los actos violentos producidos en el cementerio local

·       Jaume Bauzá, el presidente del PP de Montuïri, considera de “muy mal gusto” los actos vandálicos producidos en el cementerio.
·       “Sorprende que a día de hoy nos sigamos encontrando con este tipo de hechos”.
·       El monumento-lápida había sido restaurado a principios del pasado mes de noviembre.

27 de diciembre de 2012.- El presidente de la Junta Local del Partido Popular de Montuïri, Jaume Bauzá, ha condenado hoy los hechos que se produjeron ayer por la mañana el cementerio de Montuïri en los que se destrozó una lápida-momumento dedicada a 22 republicanos víctimas del franquismo de Montuïri y Campos que murieron durante la Guerra Civil.

Bauzá ha manifestado su rechazo a los actos vandálicos contra los monumentos públicos y ha insistido en que “sorprende que a día de hoy nos sigamos encontrando con hechos de este tipo”. Además de considerar de “muy mal gusto” este tipo de actos vandálicos que suponen muy poco respeto hacia los fallecidos.

El monumento-lápida que ha sufrido los daños es propiedad del PSOE –PSM y fue restaurado apenas hace dos meses, a principios del mes de noviembre.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

DUES CARES D'UN MATEIX MÓN

  Dins la calidesa de les festes nadalenques, en aquest període que s'estén des de la segona festa fins a la nit de Cap d'Any, cada any trob un moment per reflexionar sobre l'any que acaba. Aquesta reflexió no sempre és tan positiva com un desitjaria quan comença l'any. Precisament per les dates en què ens trobam, em venen al cap pensaments que uneixen la celebració d'aquests dies amb la religió, les arrels cristianes de la nostra forma de ser i la nostra cultura. Aquesta interconnexió, profundament arrelada en la nostra història i identitat, es reflecteix en tot, des de les nostres tradicions fins a la nostra personalitat més individual. En aquests temps de canvi i incertesa, on els valors semblen esvair-se davant l'empenta de noves ideologies suposadament progressistes, sent una responsabilitat especial en preservar i celebrar aquesta herència. La cultura és un riu viu que flueix des del passat cap al futur, alimentat també per les aigües de la religió del
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Reflexions d’un diumenge ple de responsabilitat i compromís

Aquest diumenge, a tot Espanya, com a Balears també, una bona part del poble s’ha manifestat. És en aquest context, marcat per les veus del carrer i les proclames dels nostres líders, que em sent interpel·lat a reflexionar sobre el pols vibrant de la nostra societat. Els esdeveniments d’avui, on milers han marxat a l'uníson a la crida de la nostra presidenta del PP de Balears, Marga Prohens, i també del president del Partit Popular a nivell nacional, guanyador de les darreres eleccions, no són sinó la manifestació palpable d'un sentiment que ressona en cada racó de les nostres illes. La meva ploma és la d’un responsable polític guiat per la responsabilitat i el compromís amb els seus electors, que no pot romandre indiferent davant la marea de veus que demanen ser escoltades. Per tant, és amb un profund respecte per aquesta expressió de la voluntat popular i amb el desig de contribuir al diàleg constructiu que compartesc aquestes línies. No solament per oferir una anàlisi pe
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Cap a una inclusió més plena i respecte per la diversitat

Dia 27 de febrer, abans del plenari de cada dimarts, vaig assistir a l’acte institucional de presentació d’un cupó de l’ONCE amb motiu de la celebració del canvi constitucional que ha permès substituir el terme disminuït pel de discapacitat a la nostra carta magna. Aquest acte va simbolitzar un moment històric, reflectint el compromís de la nostra societat cap a una inclusió més plena i el respecte per la diversitat. La tercera modificació constitucional, després de la de 1992 i 2011, ha vengut a reconèixer que el llenguatge, igual que la vida mateixa, està en constant evolució. Allò que en un moment donat pot ser considerat un terme apropiat, amb el temps pot adquirir connotacions que el tornen inadequat o fins i tot ofensiu. Això no vol dir que al 1978 els nostres constituents utilitzassin termes inadequats intencionadament, sinó que amb el pas dels anys i l'evolució social, alguns dels seus termes han perdut la seva adequació o el seu significat original. Aquest canvi legi
Publica un comentari a l'entrada
Més informació