Passa al contingut principal

DISCURS 25 ANIVERSARI DE GOVERN MUNICIPAL



           President, secretari general, president insular, coordinador, batles,  en definitiva amics tots, molt bon vespre i molt agraït de poder-nos trobar avui aquí en motiu d’una celebració com és les bodes de plata d’aquest matrimoni ben avingut com és el partit popular i l’ajuntament del nostre poble.

          Segurament, aquesta fita importantíssima que entre tots s’ha aconseguit, i que no molts en podem presumir, no hauria estat possible sense la feina responsable, entusiasta, honrada i sobretot compromesa d’aquells servidors públics que durant aquests anys han tingut la responsabilitat de dur endavant aquest poble (Primer amb en Joan i desprès amb en Biel).

         Però el record més entranyable és per aquells que, lluny de responsabilitats de govern, sempre, sempre, sempre són allà i sempre per sumar. Algunes d’aquestes persones, avui ja no es troben entre noltros, però estic segur que allà on es trobin, avui també ho celebren. Tenir-les en el record sempre ens ajudarà.

        Per tant, avui, 25 anys desprès d’aconseguir el govern municipal, el reconeixement cap aquells que han contribuït d’una o altre manera a mantenir el timó del govern local, és sincer. I dir-vos, que per aquells que avui ens toca ésser-hi, la responsabilitat i el bagatge aconseguit és un dels arguments més importants que ens anima a continuar.

        Destacar també la persona d’en Joan de “Son Palou”, no només per ésser el montuïrer que més alta responsabilitat aconseguí quan l’any 1987 fou anomenat president del Consell de Mallorca i el presidí fins l’any 1995, sinó també com a pilar del partit popular en el nostre municipi i la feina feta segurament gens agradable i poc reconeguda l’any 1987, però que donà lloc a aconseguir un govern que avui encara dura.

M’agradaria també tenir unes paraules per qui fou el primer batle Popular de Montuïri, l’amo Miquel Cardell, que l’any 1984 aconseguí la batlia per un vot  i que poc desprès fou desposseït d’aquesta perquè fou impugnat. Ell cada any d’eleccions ens recorda aquest fet, i  els puc assegurar que jo sempre recordaré als tres que anys passats ens donaren la majoria absoluta.

       


El balanç d’aquest anys és més que envejable, asfaltat de camins rurals, millora d’instal·lacions esportives, millora del cementiri, xarxa d’aigua corrent per tot el poble, obertura del poble a la carretera de Manacor (que va donar lloc a aquell eslògan tant famós de “ABANS UN POBLE DE PAS, ARA UNA PASSADA DE POBLE”), adquisició gratuïta de la finca de Son Fornés, residència, escoleta d,infantil, escoleta de 0-3 anys,  i tants i tants de projectes que han dut a obtenir la confiança dels Montuïrers tots aquets anys.

       Però en aquest partit no només hi ha passat, hi ha present i molt de futur. Les persones que avui tenim la responsabilitat de dur endavant el projecte popular, encara que immersos dins temps de dificultats que segurament no s’han produït en aquets passats 25 anys, estam animats i encoratjats a dur endavant el compromís que mos lliga a la societat montuirera.

       Un partit unit, feiner, responsable, transparent, i amb una profunda vocació de servei cap els altres, és l’única manera d’aconseguir governs forts que ajudin a superar les dificultats actuals.

Avui rebem les conseqüències d’un govern autonòmic vago, poc transparent,  gens responsable, però sobretot feble, parcel·lari, allà on cada missatger comandava del seu corral,  i l’amo de rés.

        En aquest sentit, dir-vos que em sent alabat de presidir un equip de govern compromès amb el nostre municipi, sempre tenint amb compte les dificultats existents i en el qual hi predomina la voluntat d’aconseguir millorar la qualitat de vida dels nostres veïnats, que en definitiva, són el motiu essencial que ens mou per estar dins l’activitat pública.

       Un equip que massa vegades troba de l’oposició la critica per la critica, i massa poques, les aportacions constructives que dignifiquin la feina que se'ls ha encomanat.

      Uns partits que avui haurien de tenir el seny que no tingueren quan governaren aquestes illes i que, enlloc d’encalentir primer cadires i ara el carrer, el que toca és respectar les decisions preses i vetllar perquè  tornem agafar el solc del creixement i no passi mai més, que la cultura de la subvenció i el sosteniment públic sigui un puntal que du a la ruïna qualsevol comunitat.

      Amics, 25 anys del mateix partit dins l’ajuntament no és gens fàcil aconseguir-ho, qui més ho sap són els dos batles anteriors, tant en Joan com en Biel. Si hi volem seguir, haurem de tenir ben present aquestes dues etapes, adaptar-nos als nous temps, i fer feina, feina, feina i més feina. Serà l’única manera de treure’n profit i seguir aconseguint per aquest partit  el recolzament majoritari dels nostre veïnats.

      La feina no ens fa por, els reptes tampoc.

      Per acabar m’agradaria  dir-vos que la humilitat, la dedicació, el seny, el diàleg, la justícia, l’ajuda als més necessitats, la defensa de la nostra cultura i de les nostres tradicions, i per damunt de tot l’honradesa són valors amb els quals s’ha fet feina aquets 25 anys i també seguiran essent els que regiran aquest partit en el present i en el futur.

                                            Moltes gràcies i molts d’anys per tots!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

DUES CARES D'UN MATEIX MÓN

  Dins la calidesa de les festes nadalenques, en aquest període que s'estén des de la segona festa fins a la nit de Cap d'Any, cada any trob un moment per reflexionar sobre l'any que acaba. Aquesta reflexió no sempre és tan positiva com un desitjaria quan comença l'any. Precisament per les dates en què ens trobam, em venen al cap pensaments que uneixen la celebració d'aquests dies amb la religió, les arrels cristianes de la nostra forma de ser i la nostra cultura. Aquesta interconnexió, profundament arrelada en la nostra història i identitat, es reflecteix en tot, des de les nostres tradicions fins a la nostra personalitat més individual. En aquests temps de canvi i incertesa, on els valors semblen esvair-se davant l'empenta de noves ideologies suposadament progressistes, sent una responsabilitat especial en preservar i celebrar aquesta herència. La cultura és un riu viu que flueix des del passat cap al futur, alimentat també per les aigües de la religió del

Reflexions d’un diumenge ple de responsabilitat i compromís

Aquest diumenge, a tot Espanya, com a Balears també, una bona part del poble s’ha manifestat. És en aquest context, marcat per les veus del carrer i les proclames dels nostres líders, que em sent interpel·lat a reflexionar sobre el pols vibrant de la nostra societat. Els esdeveniments d’avui, on milers han marxat a l'uníson a la crida de la nostra presidenta del PP de Balears, Marga Prohens, i també del president del Partit Popular a nivell nacional, guanyador de les darreres eleccions, no són sinó la manifestació palpable d'un sentiment que ressona en cada racó de les nostres illes. La meva ploma és la d’un responsable polític guiat per la responsabilitat i el compromís amb els seus electors, que no pot romandre indiferent davant la marea de veus que demanen ser escoltades. Per tant, és amb un profund respecte per aquesta expressió de la voluntat popular i amb el desig de contribuir al diàleg constructiu que compartesc aquestes línies. No solament per oferir una anàlisi pe

Cap a una inclusió més plena i respecte per la diversitat

Dia 27 de febrer, abans del plenari de cada dimarts, vaig assistir a l’acte institucional de presentació d’un cupó de l’ONCE amb motiu de la celebració del canvi constitucional que ha permès substituir el terme disminuït pel de discapacitat a la nostra carta magna. Aquest acte va simbolitzar un moment històric, reflectint el compromís de la nostra societat cap a una inclusió més plena i el respecte per la diversitat. La tercera modificació constitucional, després de la de 1992 i 2011, ha vengut a reconèixer que el llenguatge, igual que la vida mateixa, està en constant evolució. Allò que en un moment donat pot ser considerat un terme apropiat, amb el temps pot adquirir connotacions que el tornen inadequat o fins i tot ofensiu. Això no vol dir que al 1978 els nostres constituents utilitzassin termes inadequats intencionadament, sinó que amb el pas dels anys i l'evolució social, alguns dels seus termes han perdut la seva adequació o el seu significat original. Aquest canvi legi