21 de febrer de 2012
Presidència
ACORD DE CONCESSIÓ DE LA MEDALLA D’OR DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS A MIQUEL LLADÓ OLIVER |
A proposta de Presidència del Govern de les Illes Balears, el Consell de Govern, en la sessió extraordinària d’avui, 21 de febrer de 2012, ha adoptat l’Acord per a la concessió de la Medalla d’Or de la Comunitat a títol pòstum a Miquel Lladó Oliver. |
La institució de la Medalla d'Or de la comunitat autònoma de les Illes Balears, la més alta distinció que concedeix el Govern, obeeix a la voluntat d'homenatjar els ciutadans il·lustres de les Balears i de reconèixer-los públicament els mèrits en què han excel·lit, com també al desig d'enaltir davant tots els valors que els han caracteritzat, l'actitud de servei a la nostra terra des dels llocs més diversos, l'estimació que hi han sentit i la contribució, conscient o inconscient, que han fet en el procés de redreçament cultural, social o polític de les nostres Illes. Atès tot això, i d’acord amb el que disposa el Decret 54/1984, de 26 de juliol, de creació de la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, modificat pel Decret 15/1989, de 9 de febrer, propòs al Consell de Govern que adopti el següent: Acord Primer. Concedir la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a Miquel Lladó Oliver ( a títol pòstum) Miguel Lladó Oliver (a títol pòstum) Nascut el 1945, va morir l’11 de febrer de 2012. Empresari. Per la seva brillant trajectòria empresarial, com a fundador de l’empresa Comercial Lladó, SA, i també per la seva participació en les organitzacions empresarials. Miguel Lladó va ser el fundador de la patronal CAEB i va ocupar càrrecs d’especial rellevància en el panorama econòmic balear; fou, entre d’altres, president de la patronal de comerciants Afedeco i president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca, Eivissa i Formentera des de 1998 fins a 2006. Des de 2007 era defensor de la Ciutadania de l’Ajuntament de Palma. |
21 de febrer de 2012
Presidència
DECRET DE CONCESSIÓ DELS PREMIS RAMON LLULL DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS |
A proposta del president del Govern, José Ramón Bauzá, el Consell de Govern, en la sessió extraordinària d’avui, 21 de febrer de 2012, ha aprovat el Decret per a la concessió dels Premis Ramon Llull.
El Premi Ramon Llull de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears va ser creat el 1997. És una distinció que té com a finalitat honorar les persones naturals o jurídiques que hagin destacat en els serveis prestats a les Illes Balears i distingir-ne els mèrits en els àmbits cultural, esportiu, jurídic, empresarial, cívic, humanitari, d’investigació, d’ensenyament i lingüístic. L’objectiu del guardó és premiar la labor individual o col·lectiva que aquestes persones hagin dut a terme l’any anterior en els àmbits indicats.
Així, les persones o entitats distingides enguany amb els Premis Ramon Llull per part de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears són les següents:
1. Mariano Sacristán García (a títol pòstum)
Empresari. Per la seva gran aportació en l’àmbit de la innovació i les tecnologies aplicades al sector turístic de les Illes Balears, que ha establert un nou model productiu basat en el coneixement. Llicenciat en ciències exactes, va treballar en diverses empreses de l’àmbit de la informàtica i va ser membre del Comitè Executiu de Foment del Turisme de Mallorca i també va ser el creador i president fins al dia de la seva mort del clúster de tecnologies aplicades al turisme Turistec.
2. Cossiers de Montuïri
Grup dansaire. Per mantenir-se fidel a l’esperit de la festa. Els cossiers de Montuïri no estan documentats fins al 1821, encara que es té la convicció que són molt més antics. Les danses dels cossiers neixen amb la festa medieval del Corpus Christi, però posteriorment es traslladen a les festes dels pobles. Es tracta d’una dansa col·lectiva, rítmica i entusiasta, plena de color i sensualitat, amb la qual els cossiers de Montuïri omplen els carrers de la vila.
3. Valentí Puig Mas
Escriptor. Per la seva trajectòria professional com a escriptor i articulista de premsa, tant en llengua catalana com castellana. Ha escrit columnes d’anàlisi política i crítica de llibres, entre d’altres, a El País, La Vanguardia, Avui o El Temps. Així mateix, ha escrit poesia, narrativa breu, novel·la i dietaris. També ha treballat en el món editorial i va exercir de director general d’Ensenyament i Cultura en el Consell General Interinsular, precedent del Govern autonòmic de les Illes Balears.
4. Joan Guaita Esteva
Galerista. Per l’aposta per la qualitat en el camp de l’art contemporani, bé com a comissari o acollint exposicions d’enorme importància. D’origen gabellí, va inaugurar la seva galeria l’any 1988 i es va dedicar a la promoció, sobretot de l’art contemporani i prestant atenció als corrents plàstics llatinoamericans, en especial el cubà. També és conegut com a editor d’obres relacionades amb el món artístic. Va tancar la galeria l’any 2011 per tornar als inicis, és a dir, a ser marxant i a la investigació estètica.
5. Víctor Guerrero Ayuso
Historiador. Per la seva tasca en el coneixement, la difusió i la protecció del patrimoni arqueològic de les Illes Balears. Llicenciat en història i doctorat en prehistòria i història antiga, actualment és professor a la Universitat de les Illes Balears al Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts. Ha fet feina en diferents línies d’investigació, ha participat i ha estat autor de nombroses publicacions en matèria de prehistòria, i ponent en molts congressos nacionals i internacionals.
6. Servei d’Extinció d’Incendis i Salvament (SEIS) del Consell Insular d’Eivissa
Pels serveis prestats a l’illa d’Eivissa des de 1980, especialment per la feina duita a terme l’any 2011 en els incendis forestals de Morna i Cala Llonga, que varen suposar una gran càrrega de feina per al SEIS, amb un esforç important en l’assignació de personal i vehicles per atendre aquestes emergències. Actualment el SEIS compta amb una plantilla de 39 persones i fins al setembre de l’any 2011 ha fet 670 intervencions.
7. Federació de Colles de Ball i Cultura Popular d’Eivissa i Formentera
Grup folklòric. Per la seva tasca de suport, difusió i millor coneixement del folklore i les tradicions illenques tant a Espanya com a l’estranger, procurant la promoció de la puresa del folklore relacionat amb el ball, vestimenta, cançons, expressions musicals i plàstiques arrelades a les tradicions. L’entitat data de 1998. Des del 2001 la Federació organitza les Jornades de Cultura Popular de les Pitiüses, cosa que suposa una gran aportació a la cultura de la nostra Comunitat.
8. Vicente Macián Cólera (a títol pòstum)
Sacerdot. Per la seva labor pastoral a Menorca. També conegut com el Pater, va combinar la tasca sacerdotal amb la docència com a professor de llatí i grec a l’Institut Joan Ramis i Ramis. Així mateix, destaca la seva feina a l’hospital Verge del Toro i després al Mateu Orfila, atenent nombrosos malalts. La seva intensa vida de dedicació als altres li va procurar la consideració i l’afecte de tota la societat menorquina.
9. Sergi Llull Melià
Esportista. Per la seva trajectòria com a jugador de bàsquet tant a escala nacional com internacional. Va debutar a l’ACB amb el Manresa la temporada 2005-2006. Actualment milita en el primer equip del Reial Madrid, amb el qual ha guanyat la Lliga de la temporada 2006-2007 i la Copa del Rei d’enguany. També ha participat en la consecució de les dues medalles d’or europees de la Selecció Espanyola, a Polònia i Lituània. El 2009 va ser seleccionat en segona ronda pel draft de la NBA.
10. Aires Formenterencs
Formació musical. Per la seva trajectòria decidida en la recuperació del llegat musical i poètic illenc, especialment a Formentera. Es va iniciar el 1989, ara fa 25 anys, i la seva música és netament mediterrània i parteix de la base instrumental, musical i literària tradicional de les Pitiüses. Les seves cançons es basen en els elements naturals de la seva illa, com ara la mar, la sal, la terra o la gent, i conjuguen les instruments tradicionals amb altres de més moderns.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada